1.7.07

Quan comencen les vacances: una proposta de poema col·lectiu estiuenc


Us volem fer una invitació: Isabel Barriel ens ha enviat un preciós poema amb un tema interessant i molt actual, Quan comencen les vacances. Us proposem anar continuant el poema al llarg de l'estiu i així aconseguirem fer un poema col·lectiu partint del poema d'Isabel. Esteu d'acord? Si! Doncs comencem pel poema original:

Quan comencen les vacances

Quan comencen les vacances
i la llum fa el dia llarg
s’estiren les hores calmes
entre el beure i tenir set.

Quan ens crida una gran ombra
per fruir de la fresca mòbil
i el sol crema l’aire del voltant.

Quan els camps groguencs
ballen fent onades
més enllà del ametllers.

Quan els mots reclamen tinta
i la sípia l’ha perdut de viu en viu,
és que ha arribat l’estiu.

I mengem un arròs negre
i escrivim postals arreu
i dormim la migdiada
i esperem que els xàfecs d’agost
reguin generosos el bosc
perquè esclati la florida primera de rovellons.

Quan comencen les vacances i la llum fa el dia llarg...
Fixeu-se en la il·lustració, fins i tot els més clàssics van de vacances quan comença l'estiu.

9 comentaris:

Anònim ha dit...

Quina idea més güai! M'animo:

Quan les mosques tafaneres
empalagoses i negres
se'ns arrimen impertinents...
ha aplegat l'estiu.

Jordi Mullor, d'Oliva

Anònim ha dit...

Quan les formigues en processó
es mengen el nostre esmorçar
aprofitant el nostre caminar...
ha aplegat l'estiu.

Patri Ribera, una catalana en Madrid.

Anònim ha dit...

I mengem meló,
i bevem sangria,
i gaudim de la nit,
i llegim més que la resta de l'any
i s'ompplim d'avorriment intencionat...
Tot i més quan estem de vacances.

Pau Manlleu (Eivissa, i no estic de vacances)

Júlia ha dit...

Les escoles s'omplen de silenci,
els viatgers s'escampen pel món,
vora mar, s'estén un bosc de paraigües de colors,
els carrers de la ciutat són plens de forasters,
l'ordre es trasbalsa i al bosc
els pins calents amollen l'olor de l'estiu.
mentre les seves ombres, llargues,
estenen solitud a les clarianes.

Anònim ha dit...

Jo també m'animo:

Quan no mirem el rellotge
i deixem que passe el temps
sense donar-li importància.
I gaudim xerrant amb els amics,
i gaudim jugant amb els nens,
i gaudim del que hem somiat al llarg de l'any...
És que han aplegat les vacances.

Toni Córdoba, sense vacances a Elx.

Anònim ha dit...

És al començar les vacances
quan les neures es reposen,
els cabells se m'arrissen
amb la brisa del mar
i la pell "s'engambeix"..
tot un plaer, les vacances.

Rosa Cervera, València

Anònim ha dit...

Quan les onades de mosquits
invadeixen les nits,
quan la sorra se'ns incrusta
com una segona pell de fusta,
quan el temòmetre passa els 40º
i es refresquem amb el ventall
sense tenir aire condicionat,
...es que ha aplegat l'estiu.

Gemma Prats

Anònim ha dit...

Quan fem fugina de la feina
sense amoinar-se,
i deixar ballar el temps
en la música de la nit...
És que estem de vacances.

Sandra Palomares (Girona, i sense vacances aquest any)

Alumnes de primer ha dit...

Quan deixem passar el temps sense fer res,
quan gaudim de la família i del bon temps,
quan contemplem la bellesa de la natura i agraïm el que tenim...
ha aplegat l'estiu.
Que el goig de viure es perpetui al llarg de tot l'any i aprenem a valorar les coses realment importants de la vida...
l'estiu i les vacances ens ensenyen a ser feliços!
Mònica (El Masnou)