20.5.09

Una endevinalla per a jugar en les nits primaverals / Una adivinanza para jugar en las noches primaverales


Soy una triste mujer,
de cuerpo y alma privada,
y sólo me dejo ver
con negro manto tapada;
tengo mil apasionados
que me esperan impacientes,
unos como enamorados,
otros como delincuentes.
A todos la ayuda mía
les presto sin resistencia,
pero cuando llega el día
se me acaba la paciencia.
[La noche]
Què és, què no és? L'endevinalla és de Bonifacio Gil, del seu llibre Cancionero infantil -editorial Taurus, 1981-.

La il·lustració és de M. Patrizio.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Quina bona idea, ara que estem a poqueta nit.

Una abraçada, Dolors.

Lorena Gómez (Gandia)

Sàlvia ha dit...

Un poc de joc poètic per a refrescar-se. Ja es veurem, Lorena.

Besadetes

Anònim ha dit...

La nit i els seus jocs.
M'agrada anar a dormir amb una endevinalla de la nit.
Bona nit a tothom.
Xavi Ribera, des de Burriana

Sàlvia ha dit...

És una bona manera de relaxar les neures.
Besadetes, Xavi