30.9.11

Fortunata, una abella feminista i rebel: poesia per la igualdat de gèneres


Hi ha moltes maneres de mostrar la desigualat entre sexes, com també moltes formes de mostrar rebel·lia davant de certes situacions injustes i discriminatòries. De vegades és difícil que els xiquets i xiquetes se  n'adonen d'aquestes irracionals diferències. Aleshores, com fem altres vegades, tirem mà de la poesia. Amb bon humor i molta sorna compartim, per a que vosaltres deixeu volar entre les ments i somriures dels menudets, el poema de l'abella Fortunata, una abelleta que no s'acomoda al rol social que el rusc li té marcat.

Una abeja diferente
(Vilma Novick Freyre)

La abeja Fortunata
es un poco rara...

No hace miel,
hace dulce de batata.

No vive en la colmena,
tiene su propia casa.

No quiere ser reina
ni tampoco esclava.

No anda por los jardines
toda despeinada
buscando polen de flores;
lo compra en la farmacia.

Con un pobre zángano
ni sueña estar casada...
prefiere ser solterona
-solita y liberada -.

En la sociedad de la colmena
su conducta hizo revuelo.
Hablan pestes sobre ella,
la dejaron por el suelo.

Ahora...

La abeja Fortunata
tiene pedido de captura
por ser "obrera rebelde,
feminista y caradura".

La il·lustració és de Felicia Olin.

29.9.11

Los niños y la poesía: article de Luis Poter


Llegint el blog d'Enrique Cordero, Niños y poetas, ens hem trobat amb un interessant article de Luis Poter, des de Mèxic (1997): Los niños y la posía. Us recomanem la seua lectura! La creativitat, el sentiment, la llibertat... la poesia que des de menuts cal enrailar.

Crónica
(Roberto Valenti)
Las semanas tenían siete domingos...
El ayer era un sueño y el mañana un perdón
y era la vida un simple problemita de suma
como esos problemitas de primero inferior.

Aun vibraba en los aires una canción de cuna
-último traje nuevo que nos engalanó y
en el cuadriculado del cuaderno de apuntes
nuestro nombre ensayamos por primera intención.

Era el tiempo sin mañana ni ayeres
barrilete que al cielo nuestros ojos llevó,
y allí fueron los juegos, y allí la primer riña
y allí el primer remiendo de nuestro pantalón...

Partidos de pelota en el cordial baldío
que se abría en la esquina como una bendición.
Cielo de las rayuelas, rechinar de los trompos
piruetas de balero, vigilante y ladrón...

Bocas embadurnadas por el pan con manteca
que al volver de la escuela mamá nos preparó.
Tardecitas serenas entibiadas de rondas
y noches perfumadas de infantil ilusión.

Era la vida un simple problemita de suma
y el ayer era un sueño y el mañana un perdón
Tenían las semanas siete domingos claros
y éramos niños, niños... pero eso se acabó.
.
En aquests temps on, de vegades, sembla que a l'educació no se li dona la importància personal i social que li pertany, ens agrada molt l'acabament de l'article:

Y así, cuando el hombre está de vuelta de todo este camino, su obra, tan distinta de la del niño, permitirá que sepamos si logró desaprender y recuperar sus virtudes de niño, su arte, al advertir su frescura, su espontaneidad, su creatividad... ¿Dónde ocurren los milagros de una educación desde la libertad y para la esperanza donde la creatividad sea un motor siempre encendido, siempre alimentado?... no ocurre necesariamente en las escuelas y universidades mejor dotadas, con mayor infraestructura y recursos, aquellas que juegan al parámetro de la excelencia o que siguen las doctrinas de tal o cual maestro. Ha ocurrido y sigue ocurriendo en México, como en el resto de América Latina, en los rincones más escondidos de nuestro campo y de nuestras ciudades, bajo cielos lejanos como son los sueños. En suma, donde haya un maestro como Jesualdo, sostenido por esas extrañas fuerzas que llamamos arte o poesía, un maestro con alma de poeta o un poeta humilde dispuesto a transitar por el camino heroico del maestro. Este tipo de maestros son los reveladores, los que consiguen que cada niño y que cada adulto digan libremente su canción, su secreto y su milagro. De su música, de su originalidad, de su calidad, emana el agua, la luz, la materia inspiradora que contiene la pureza clara y la frescura del milagro de la creación.


La il·lustració és d'Achiki.

28.9.11

Jugant amb la poesia d'Antonio García Teijeiro


Llegint l'interessant blog d'Antonio Garcia Teijeiro, Versos e Aloumiños, ens hem assabentat d'un projecte poètic portant endavant per una mestra, Sacra Rodriguez, del CEIP “Juan XXIII” de Zafra -Badajoz- amb xiquetes i xiquets de 2n. d'Educació Infantil (4 anys) el passat curs escolar. Tot el projecte gira al voltant dels poemes d'Antonio. Punxeu ací i s'assabetareu. Tot un goig veure com pares, alumnes i mestra enlairen, juguen i viuen la poesia. Ben cert que açò serà l'inici d'un gran trajecte poètic.

Agraït, Antonio els dedica aquest preciós poema:

Besos, mil besos
(Antonio García Teijeiro)

Mil besos de azúcar.
Mil besos de luna.
Cien besos de río.
Cien besos de cuna.

Os mando mil besos
a través del cielo.
Os mando cien besos
robados al hielo.

Cien besos en barco.
Mil besos en tren.
Cien besos de espuma
y mil de satén.

Que sean los besos
de escarcha, de flores.
Que borren las balas
e inventen colores.

Mil besos azules.
Cien besos naranja.
Mil besos que en verde
saben a esperanza.

Que lleguen a Zafra
mil besos de Vigo.
Mil besos de viento
que yo os los envío

Felicitem a tots els alumnes per la seua manera de gaudir amb la poesia, a Sacra per portar endavant tan magnífica llavor poètica i a Antonio per com s'ha involucrat en el mateix. 
La il·lustració és de Francisco Pimiango.

26.9.11

Dia Europeu de les Llengües: "poesia" en diferents llengües


Hui, 26 de setembre, celebrem el Dia Europeu de les Llengües. Us proposem una senzilla activitat per tal d'adonar-se'n de la gran riquesa lingüística que tenim en aquest món mundial. Agafem una paraula que ens agradi i se n'anem a un diccionari plurilíngüe. Anirem descobrint com sota un mateix concepte o idea les llengües s'omplin de signes i grafies, de lletres i paraules molt diferents.

Nosaltres hem fet la prova amb la paraula POESIA. Aquest és l'exemple:

Català, gallec, basc: poesia
Castellà: poesía
Francès: poésie
Anglès: poetry
Alemany: poesie
Italiano: poesia
Grec: ποίηση
Rus: поэзия
Finès: runous
Xinès:
Tailandès: บทกวี
Polonès: poezja
Holandès: poëzie
Hebreu: שירה
Àrab: شعر
Suec: poesi
Turc: şiir
Japonès: 詩
Hindi: कविता
Txec: poezie
Urdú: شاعری
Suajili: mashairi
Lituà: poezija
Islandès: ljóð
....

Podríem fer la llista molt més llarga, però ens sembla representativa del que parlavem a l'encapçalament del post. Darrere de cada llengua hi ha tota una cultura, una manera de viure i pensar, un micromón que cal preservar. Quan deixem morir una llengua desapareix tot un poble, amb els seus records i testimonis, amb les seues vivències. Cal no oblidar que s'enriquim en la diversitat i la diferència. Difondre aquesta riquesa língüística és tasca de tots.

Adéu oronetes, que ve la tardor... no s'oblideu de la poesia en el vostre viatge


Malgrat la calor que està fent en aquests dies, la tardor ja està ací, amb tots els canvis que es produeixen en la natura. El més evident és la migració dels ocells. Les oronetes que van anunciar la primavera ara ens diuen adéu, o millor dit, un fins prompte, fins la propera primavera. Bon i poètic viatge tinguen.


Adéu, orenetes.
Torneu l’any que ve.
La branca florida
traurà el cirerer.

Rovell a les teules;
silenci del niu.
Sou fora vosaltres,
és fora l’estiu.
(Tomàs Garcés) 

La il·ustracióés d'Amanda Cass.

25.9.11

Poesia infantil quítxua / Poesía infantil quechua



Una flor de la cantuta
en el río se cayó
púsose contento el río
su perfume se llevó.

Una flauta de pastor
en el río se cayó
púsose contento el río
y su música llevó.

Una lágrima de niña
en el río se cayó,
púsose contento el río,
cristalino se volvió.

Esa lágrima, esa flor,
y la flauta del pastor,
pusieron contento al río
que ya no los devolvió.
(poesia popular quítxua)
 
La il·lustració és d'ATE-Jiyoon Chung

24.9.11

El meu cant, poema de Clementina Arderiu

El meu canta, alegre o trist... és el meu cant -il- de Morin Zasly-

El meu cant
( Clementina Arderiu)
 De no cantar
jo m’entristia:
per mi és el cant
tal com el pa
de cada dia.

És un parany,
una ferida.
Cada cançó
s’emporta un tany
de ma florida.

Però què hi fa,
quin mal hi hauria?
Jo, del meu cant,
en vull ornar
tota ma via.
 

21.9.11

Tinc Alzheimer / Tengo Alzheimer, poesia en el Dia Mundial de l'Alzheimer


Hem estat uns dies sense estar em contacte perquè estàvem atrafegades en escoltant i participant en Maneras de Leer (per cert, molt interessant... ja us anirem contant). Hui és un dia que té un to especial, no sols perquè ens ha entrat la tardor, com un nen recent nascut que encara no s'ha instal·lat a casa; hui celebrem el Dia Mundial de l'Alzheimer i no podem deixar que àsse de llarg sense ficar una pinzellada poètica a tanta grisor com comporta aquesta malaltia. Aprofitem per a donar-li les gràcies a Àngela Lucas amiga, usuaria de la nostra biblioteca i una persona amb molta empenta i sensibilitat, amb compromís social, que ens ha recordat e poema Tinc Alzheimer.

Des de ací volem donar un recolzament, xicotet i poètic però de tot cor, a totes les persones que pateixen aquesta malaltia i als seus familiars, cuidadors, personal tècnic -que cadascú en el seu camp ajuda a portar millor la malaltia- i als científics que, des dels seus laboratoris, dia rere dia, amb ciència i paciència, investiguen per tal de donar cura o endarrir els seus síntomes.

Tinc Alzheimer
(Salvador Riera)
 Si em veus i te n'adones que no hi veig,
Mira'm
Si em veus i te n'adones que no hi sent,
Parla'm
Si em veus i te n'adones que tartamudege,
Escolta'm
Si em veus i te n'adones que no et puc tocar,
Toca'm
Si em veus i te n'adones que em costa moure'm,
Mou-me
Si em veus i te n'adones que he caigut,
Alça'm
Si em veus i te n'adones que tremole,
Abraça'm
Si em veus i te n'adones que plore,
Deixa'm plorar
Però no deixis mai de mirar-me, de parlar-me,
d'escoltar-me, de tocar-me, de moure'm, d'aixecar-me, d'abraçar-me.
I per damunt de tot,no deixis mai d'estimar-me.

*
Tengo Alzheimer
(Salvador Riera)

Si me ves y te das cuenta que no te veo,
Mírame
Si me ves y te das cuenta que no te oigo,
Háblame
Si me ves y te das cuenta que tartamudeo,
Escúchame
Si me ves y te das cuenta que no te puedo tocar,
Tócame
Si me ves y te das cuenta que me cuesta moverme,
Muéveme
Si me ves y te das cuenta que he caído,
Levántame
Si me ves y te das cuenta que tiemblo,
Abrázame
Si me ves y te das cuenta que lloro,
Déjame llorar
Pero no dejes nunca de mirarme, de hablarme, de escucharme,
De tocarme, de moverme, de levantarme, de abrazarme
Y por encima de todo,
No dejes nunca de amarme


Les il·lustracions són de Slauz.

19.9.11

Antología de Haikus: un repòs poètic per gaudir de la lectura


Hui us volem recomanar la lectura d'un deliciós llibre de poesia, Antología de Haikus, de Casa de Escritura (2005). Podem descarregar-se el llibre gratuitament per tal de llegir-lo -està en format pdf.-. Trobem una excel·lent selecció de haikus per a totes les edats, d'autors clàssics i actuals.

Però millor us donem un tastet del que podreu llegir:

El verano
Descansa sobre mí:
Hoja de loto.
(de Kassan)

Las flores otoñales
De mi plegaria contienen
Semillas del paraíso.
(de Kin’ei)
Una hoja se va, y
Ahora se suma
Al viento.
(de Ransetsu)

¿Qué corazón tan avaro
cuenta el metal
de los instantes?
(de Xavier Villaurutia)

Caracol:
La mínima cinta métrica
Con que mide el campo Dios.
(de Jorge Carrera Andrade)


Al escondite
Juega la hierba verde
Cuando envejece.
(d'Espliego)

Cielo y tierra
Se unen a lo lejos:
Todo es calma.
(de Roberto J. Bulacio)

Después de la lluvia
Reciente, el musgo ha
Crecido más verde que nunca.
(de Basho)


La ilustració és de Mildebergius

18.9.11

Pets poètic: activitat poètica i humorística / Pedos poéticos: actividad poética y humorística


Com sonaran els pets d'aquest gegant? -il·lustracions d'Arthur Rackham-
Hi ha temes que, per la seua escatologia, sempre fan riure als xiquets i joves. Si parlem contínuament al blog de que la poesia és un joc del que hem de gaudir, perquè no aprofitar aquesta temàtica per crear nous poemes i, a la vegada, riure's tots un poc.

Carmen Gil té un poemeta molt graciós, Los pedos del gigante, i us proposem jugar amb ell, amb el seu començament. Diu així:

Los pedos del gigante
(Carmen Gil)

Suena el pedo de un gigante
como el de siete elefantes
y se oye más que un trombón
en toda la población
....

Doncs ara passem a imaginar-se com sonen els pets de diferents personatges de contes: els porquets, Blancaneus, el llop, la Caputxeta Roja, la bruixa, Peter Pan, un pirata, una fada, un ogre, un nanet, la Ventafocs, Rinxols d'Or, etc. (ens serveis, a més, per fer una repassada pels personatges dels contes clàssics) passem a crear un nou poema, amb un nou personatge, partint de l'esquema de la poesia anterior. Podem crear al principi uns poemes entre tots i després passar a fer-ho per parelles o individualment. Per exemple:


Los pedos de una hada

Suena el pedo de una hada
como tocara en una cacerolada
y se oye por la noche
como si pasaran mil coches

Podem jugar també en altres llengües:


Els pets de la bruixa

Sonen els pets de la bruixa
com si de la panxa anàs fluixa
i s'elcolten per tot el bosc
des de l'alba fins que es fa fosc  



Com sonaran els pets d'aquets nanet? I el del xiquet? Ara us toca a vosaltres! Pets, petets, petots,... però poètic. Ens encantaria que ens enviareu els vostres poemes i compartir-los amb els lectors del blog. S'animeu!

17.9.11

Sobre poetes i poesia, en les paraules dels propis poetes


La màgia de la paraula, l'encís de la poesia (il·lustració de Marta Farina)

Hui volem parlar sobre la poesia i sobre els seus autors, els poetes i les poetesses. Però volem donar-los veu a ells mateixos per a que ens parlen sobre el procés de creació d'un poema i sobre qui són. Dos poemes que ens porten a un grapat de reflexions i un possible debat.

Fer un poema

Fer un poema com viure
un amor clandestí.
De vegades ruïnes, de vegades
espina i al final poema ranci
d'impossibles.

Un poema com un petit problema
domèstic, o queixa visceral
que en dir-la foradarà muntanyes.
Com una soledat només meua
que mai enyore.
Com qui sóc, com qui mai
voldria ser.
Un poema urgent com un viatge
que només l'avidesa d'unes mans
assumiria.

Fer un poema com desplegar una àmplia
acció de gràcies, com respirar
una alegria primària.
Un poema com un adéu inajornable.
Un poema com un desig de pluja.

Fer un poema
despert com l'herba verda,
un poema tan fals com el no-res.
Un poema podrit com un remordiment
en el ventre de culpa original.
Un poema més mort que la nostàlgia.

Poema en va i poema nostre
com una taula compartida.
Poema pena, poema arrel, poema a la
intempèrie.
Poema viu i indispensable com un arbre.

Fer un poema, doncs, com un amant
es busca en cada bes, igual que el solc
obri la terra i la terra,
encara tèbia,
des del seu silenci primitiu,
aviat l'oblida.

 (Poetes i poetesses, mags de la paraula; il·lustració de Francesco Tortorella)

Hermanos poetas
Los poetas son una banda,
de pretendientes nómadas,
intérpretes infieles
de insipidez y eternidad.
Son buscadores inútiles,
amantes inmoderados,
cazadores de palabras perdidas
y espías de los caminos y de las aguas.
Los poetas son jardineros arrogantes
de jardines reales cubiertos de hierba,
vanguardia de desviaciones estelares,
mensajeros de barcos hundidos,
reveladores de vías secretas,
mecánicos artesanales de la Osa mayor
y de la Osa menor,
recolectores de polvo astral.
Los poetas son ladrones de ilusiones,
inventores de utopías rechazadas,
tramposos de baja estofa,
probadores de comida envenenada,
hijos promiscuos y seductores de fama,
héroes que espontáneamente
ponen su cabeza en la guillotina
donde son ellos mismos los ejecutores.
Los poetas son guardias coronados
del ser de la lengua,
amantes de misterios insolubles,
charlatanes y alcahuetes.
Ellos son predilecciones elegidas de Dios,
catadores de bebidas mágicas
y derrochadores ociosos
de sus propias vidas.
Los poetas son los últimos vástagos
de la especie más sutil de seres cósmicos,
cultivadores de las flores más nobles del alma
y creadores no fiables de mundos insostenibles.
Los poetas son intérpretes de señales prescritas,
recaderos de mensajes importantes
advertencia de la infinitud de la vida
y del proyecto incompleto del universo.
Los poetas son luciérnagas en el vertedero del cosmos,
vencedores de los colores del arco iris
y compositores de santa música del nacimiento cósmico.
Los poetas son camaradas etéreos
en el silencio del sentido y el disparate
de todo lo visible e invisible.
Los poetas son mis verdaderos hermanos.

Ronda de las vocales

16.9.11

II Festival de Poesia en la Escuela en Buenos Aires

Un vestido de sueños, ilusiones y poesia (Alexandre Rampazos)
Ara està celebrant-se, en Argentina, el II Festival de Poesia en la Escuela. Ens agrada que es facin iniciatives com aquesta i que la poesia entre a les aules en qualsevol indret del món. Llegir i escoltar poesia, escriure'n, fer música amb els poemes, recitar-ne, taules rodones i debats, etc. Tota una festa al voltant de la poesia.

Del 12 al 20 de setembre, en  Buenos Aires -Argentina- estan gaudint de la poesia. Felicitacions! Al seu blog podem llegir tot el seu desenvolupament. L'organització està a càrrec del Centro Cultural de España en Buenos Aires. De resultes del I Festival ha sortit també una revista.

Parto de palabras: inventem-se paraules i juguem amb els versos

Tinc una capsa màgica on fique les paraules que m'invente -Paola Pappacena-
 Inventar-se paraules i fer poemes, jugar amb els versos i la imaginació: gaudir de la poesia!

Parto de palabras

¿Y por qué yo, poeta,
no he de inventar palabras
como sacaraluna,
besiamor, hojiplata,
bellisol, clarirrío,
oriluz, fulginácar,
melibeja, luzbrina,
vinosía y sedánima?...
Yo soy un académico
que sílabas engarza
y partero que alumbra
oriluz de metáforas.
Con besiamor las huello
donde hallo mi sedánima
o abajo en clarirrío,
brisa azul y hojiplata
o me habo centinela
de mi sombrialargada
esperando a Cupido
y a melibejas áureas,
mientras sacaraluna
de puriamor se embriaga
entre un luciderazgo
de vinosías báquicas
que fulgibrinen ténues,
que centiguarden cáutas
homivital anhelo
que arriba eterniaguarda.
Puedo, pues soy poeta,
inventar mis palabras
que bellos oriluces
al pueblo le regalan.

15.9.11

Un somriure, una poesia / Una sonrisa, una poesía


Somriures, somriures, somriures i poemes (il. Paul Megens)

Busca en el huerto sonrisas,
despacio,
no tengas prisa.

Luna de nácar: poesia per a dormir gronxant-se amb la lluna


Cada nit, abans de dormir, les paraules i els versos, les besades i carícies, ens obrin la porta de dels somnis. Els xiquets i les xiquetes (també els majors, per què no?) necessiten dels abraços de les paraules que els bressolen per sentir-se protegits, estimats, segurs. No cal recordar-vos que contar-los històries, compartir lectures, llegir poemes junts cada nit no sols fomenta la lectura, també crea un lligam important entre els pares i els fills, un fil de comunicació i estima, d'imaginació i sentiments compartits que deixen la seua llavor ben dins del nostre cervell i del nostre cor.

Per a la nit d'aquest dijous us proposem la lectura de Luna de nácar, un preciós poema infantil de la nostra amiga, mestra i poeta, Mª Rosa Serdio. Gronxem-se junts amb la  llum de la lluna. Bons somnis poètics!

Luna de nácar

Grande y gloriosa,
luna de nácar
sale a colgarse aros de plata.
Y, allá en la nube,
deja una lágrima.
¡Vuelve, lunera,
que aquí, en su casa,
espera un niño
que te reclama.
Él, sin tus besos,
no va a la cama.
Yo, sin su risa,
soy poco...
o nada.

La il·lustració és d'Ofra Amit.

14.9.11

Remem una sola barca amb mil rems... també en la poesia

Si ens sumem, tu i jo fem ú -il·lustració de Carll Cneut-

La nostra societat és multicultural, interessantment variada, complexa, diversificada. Diferents però iguals, cadascú és especial. I tots junts em fem ú, com diu la cançoneta:


Estem junts ocupant un mateix temps
i un sol espai amb mil formes diverses.
Remem una sola barca amb mil rems,
hi ha mil llengües a totes les converses.

Si ens sumem, tu i jo fem ú.
Sóc una mica de pols, tu ets l'escombra.
Tu ets dius jo, jo em dic tu,
jo sóc la imatge que fa la teva ombra

Tots ens mullem amb les mateixes pluges
i ens asseca la roba un únic vent.
Si et persegueix el llop, tu fuges
i jo ploro tot fent-me el valent.

Si ens sumem, tu i jo fem ú.
Sóc una mica de pols, tu ets l'escombra.
Tu ets dius jo, jo em dic tu,
jo sóc la imatge que fa la teva ombra.

13.9.11

Grafiantes: llibre de poesia infantil de Níger Madrigal


Grafiantes és l'ultim llibre que l'artista i poeta mexicà Níger Madrigal acaba de publicar per als xiquets i xiquetes. El llibre surt d'un taller de gravat infantil que coordinava el propi Níger (que a més de poeta és artista); així, tota l'obra gràfica del llibre està feta pels xiquetes assistents al taller, d'edat entre 6 i 10 anys. S'inclou un CD gravat pels propis xiquets en llenguatge  yokot'an, parlat pels chontals de Tabasco (la traducció dels poemes l'ha feta Auldárico Hernández Gerónimo. El llibre està editat per PACMYC (Programa de Apoyo a Culturas Municipales y Comunitarias) de Conaculta i l'Instituto Estatal de Cultura de Tabasco (IEC), em Mèxic.

La idea no es precisamente que interpreten sino, más bien, que tengan esa motivación a partir del poema para que ellos hagan lo que quieran. Así es como funciona el taller. Yo no les enseño a los niños nada porque a ellos no se les puede enseñar, ellos hacen lo que quieren y yo lo único que hago es canalizar toda esa energía de manera creativa, ens diu Níger Madrigal. Respecte a la convivència entre poesia i il·lustracio...Esa convivencia se da de manera natural. Aquí lo más importante es que partimos del ejercicio creativo de los niños, sobre todo lúdico, que las cosas se den de manera natural, que ellos se diviertan creando. Y el libro siguió su proceso de manera natural de la misma manera, primero los poemas, luego el taller, luego Auldárico hizo la traducción y me recomendó al actor, y todos se portaron a la altura del trabajo.

La temàtica del llibre gira al voltan de la flora i la fauna. Trobem poemes que apleguen immediatament ben a dintre nostre, com petits granets de sorra màgica.Un projecte molt interessant i original que ens pot servir d'exemple per a realitzar projectes poètics i artístics a l'aula.

Persigue la claridad el girasol

y respira durante el día su color.

Dádivas bailan en sus pétalos.
*
-Navegante, navegante.
¿A dónde vas con tu canción?
-A pescar viejos recuerdos
cerquita del corazón.

Aj baet, aj baet,
¿kada xe duk na k'ay?
Kä luke ono' kajti'ya
Kä sakän na sätijo' nätsä ta pusiká
*
Por las noches una iguana
caza destellos de luna,
y trepa por la corteza con su color
de piedras y hojas encendidas.

Ta ni ak'ä' untu juj
u k'eche' u yäts'i uj,
u täbo tupat u bonkan
ta ni ji'tum dok yopo tsäbäjtak


Us convidem a escoltar el poema Qué sol el de mi solar:

12.9.11

Quando as crianças brincam: poesia de Fernando Pessoa


Quando as crianças brincam 

Quando as crianças brincam
e eu as oiço brincar,
qualquer coisa em minha alma
começa a se alegrar.

E toda aquela infância
que não tive me vem,
numa onda de alegria
que não foi de ninguém.

Se quem fui é enigma,
e quem serei visão,
quem sou ao menos sinta
isto no coração.

La il·lustració és de Shinya Okayama.

Poesía de bolsillo: un blog molt poètic



Hui us volem recomanar un blog on la poesia respira per tot arreu. Es tracta de Poesía de bolsillo, i els poemes que trobem estan editats per Felipe Ortega-Regalado. Tots els poemes i textos que en ell apareixen són seus i ens han agradat. Doneu-li una ullada i comprovareu el per què. Molt interessant. D'aquest blog hem copiat els dos poemes següents

Buscamos
Buscamos
cada día.

Tan desconocidos
cada día.

Brillamos
y los ojos brillan
tan poco
cada día.

Recordar
cada día
la vida que hemos decidido.

Estar y ser
cada momento
despiertos
aún soñando
cada día.

Aventurarnos.


Siendo yo
Siendo yo
todo lo hago bien.

Siendo lo que quieren que sea
todo se me cae de las manos.

Siendo
bien
soy
yo.

11.9.11

El poema és la nit... ens diu Martí i Pol


El poema
(Martí i Pol)

El poema és la nit
i un balancí al terrat,
i jo,
assajant de dir coses en veu baixa.

Si ara apaguessin el llums del carrers,
i també els llums del pont
i els de les cases,
el poble esdevindria
paorosament gran,
tràgicament indefens.

El poema és la nit,
la nit del poble,
el poble dins la nit en una
meravellosa harmonia,

i jo al terrat,
segut al balancí,
dins el poble i la nit,
assajant de dir coses en veu baixa.

La il·lustració és de Frans Wesselman.

10.9.11

Encara t'estimo entre la llum de setembre: poesia de Maruja Vieia

...en la llum de setembre continue buscant-te -il. de Roberta Zeeta

Luz de septiembre

En la luz de septiembre
estoy buscándote.
Era una madrugada de campanas
que me ilumina todavía el alma.

Todo el amor del mundo
inundaba tus ojos.
Era un claro septiembre
de azahares.

Tu mano, firme y cálida,
en mi mano.
Tus labios en mi frente
¡y todo era tan frágil!

Como un hilo de sol
entre la lluvia.
como el perfume
de una rosa blanca.

Sobre mi cobardía
y mi derrota
gira el mundo implacable.

Te seguiré buscando,
con el amor de siempre,
en mi septiembre
solitario.

Sobre zazaniles y quisicosas: estudio del género de la adivinanza


 Fa poc que s'ha presentat un nou llibre dins de la col·lecció Arcadia, el número 20, que edita el CEPLI, Sobre Zazalines y quisicosas: estudio del género de la adivinanza, de Martía Teresa Miaja de la Peña (UNAM, autora de la major recolecció d'endevinalles populars de Mèxic) i Pedro C. Cerrillo Torremocha (UCLM, autor del llibre Adivinanzas populares españolas, editat en 2000 per Ediciones de la UCLM ireeditat en 2009).

El llibre és un estudi del gènere de les endevinalles vistes des de les dos voreres de l'Atlàntic: Espanya i Amèrica.Així, podem analitzar les semblances i les diferències en la seua temàtica, lèxic, estil, mètrica, estructura, etc.

 Si en España es sabido que la tradición del género se ha delimitado alrededor del enigma, el acertijo y la adivinanza, no es tan conocido su antecedente en los zazaniles o zazanilli y quisicosas prehispánicos, a pesar de haber sido consignados por fray Bernardino de Sahagún en su Historia general de las cosas de Nueva España, ya en 1557.

Tot l'estudi se'ns presenta organitzat en quatre parts:

1. «Consideraciones históricas sobre la adivinanza en las “dos orillas”» ( amb referències a la tradició hispànica i novohispànica, per una banda; per altra banda, a la tradicio espanyola medieval, renaixentista i barroca).
2. «La adivinanza, género poético».
3. «Funciones de la adivinanza».
4. «Una propuesta de clasificación».

Un llibre d'aquests interessants, no sols per a especialistes en el nostre folklore i el tema de les endevinalles, també per a qualsevol persona amb inquietuds pel nostre passat literari, per la cultura popular, per a professors i mestres interessats en divulgar aquest gènere. Una obra que cal tenir a les biblioteques perquè ens ajudarà a comprendre millor i divulgar les endevinalles, un gènere poètic que els encanta als xiquets.

I per finalitzar el post, sempre al voltant de les endevinalles, us fiquen una a veure si sabeu què és:

Niños y niñas
con sus profesores,
pupitres y sillas,
pizarras y flores,
libros y cuadernos,
tizas, borradores,
muchos lapiceros
de varios colores.
Allí tú vas.
¿Lo adivinarás?
 

9.9.11

El ángel ángel: ales de poesia amb Rafael Alberti



Y el mar le dió un nombre...(il·lustració de Yoskay Yamamoto)


El ángel ángel
(Rafael Alberti)

Y el mar fue y le dio un nombre
y un apellido el viento
y las nubes un cuerpo
y un alma el fuego.
La tierra, nada.
Ese reino movible,
colgado de las águilas,
no la conoce.
Nunca escribió su sombra
la figura de un hombre.

8.9.11

Será mañana... que sea: poesia de Jéssica Arias


Será mañana

Cuando valoremos la vida
más allá de lo que tenemos.

Será mañana...

Cuando veamos
que lo importante cada día
es que todos sonrían.
 
Será mañana...
primavera en cada lugar.

Un ámbiente cálido y humilde
dentro de cada hogar.

Será mañana...
cuando los niños
cesen de llorar.

No habrá miedo al pasado
ni a lo que acontecerá.

Será mañana...
cuando den noticias buenas
en los medios de comunicación...

Las mujeres serán respetadas,
tan solo recibirán carias
de otras manos
que jamás a nadie golpearon.

será mañana...
Sí, ojalá sea mañana..

Y, ¿Cómo será hoy?
¿ Cómo será hoy, aquí
y más allá del horizonte,
donde personas luchan
tan solo por sobrevivir?

¿Qué será de ellos
mañana?

La il·lustració es d'Anne Romby

7.9.11

Què és poesia? es pregunten els xiquets i joves / ¿Qué es poesía? se preguntan los niños y jóvenes


Comença el curs i de nou us recordem que cal incloure a l'aula, cada dia, al menys un poquet de poesia. Però... els xiquets i joves de vegades es pregunten, què és poesia? Són versos que rimen? Són paraules belles? Són lletres de cançons? ...? La poesia és sentiment fet paraula que cal viure, sentir, deixar que s'endinse ben dins i, com una aleteig de papallona, soltar-la i deixar-la volar. Això sols s'aconsegueix quan s'estima la paraula i la poesia. Res que no sentim com a propi es pot contagiar. 

Tot ve al fil d'un preciós i encertat poema que la nostra amiga Teresa Delgado en va regalar (però quina il·lusió en fan aquests regalets!!!). Gràcies, Teresa, tu si que tens clar com transmetre a cop de vers allò que sents. Li ho agraïm doblement perquè ha fet l'esforç i l'ha escrit en català. Teresa, ja saps, comparteixo el teu poema amb tots els lectors del blog. 


Què és la poesia?
Digues que és poesia.
Lletres,
un munt de lletres jugant a ser paraules.
Paraules,
un munt de paraules jugant a ser versos.
Versos,
un munt de versos jugant a ser poesia.
Poesia: és el que passa
quan l'ànima troba les paraules exactes ,
les s'enfila per construir versos,
les pinta de bellesa i d'afecte
i fabrica un bell collar
que portaran
per sempre
en el seu pit
aquells que llegeixin
el que has escrit
jugant a fer poesia.


¿Que es la poesía?
Dime que es poesía.
Letras,
un monton de letras jugando a ser palabras.
Palabras,
un monton de palabras jugando a ser versos.
Versos,
un monton de versos jugando a ser poesia.
Poesia: es lo que ocurre
cuando el alma encuentra las palabras exactas,
las ensarta para construir versos,
las pinta de belleza y de cariño
y fabrica un bello collar
que llevarán para siempre
en su pecho
aquellos que lean
lo que has escrito
jugando a hacer poesía.

Teresa Delgado jugando a escribir en catalán
Dedicado a todos  los niños y las niñas y a  la Biblioteca Pública Concentaina con mucho amor.

La primera il·lustració és de Maia Ramishvili i la segona d'Helene Lagnieu.

Números comparados: poesia i matemàtiques amb Gloria Fuertes


Números comparados
(Gloria Fuertes)

Cuéntame un cuento de números,
háblame del dos y el tres
-del ocho que es al revés
igual que yo del derecho-.
Cuéntame tú que te han hecho
el nueve, el cinco y el cuatro
para que los quieras tanto;
anda pronto, cuéntame.
Dime ese tres que parece
los senos de cualquIer foca;
dime, ¿de quién se enamora
ese tonto que es el tres?
Ese pato que es el dos,
está navegando siempre;
pero a mí me gusta el siete,
porque es un roto en la vida,
y como estoy descosida,
le digo a lo triste: Vete.
Cuéntame el cuento y muy lenta,
que aunque aborrezco el guarismo,
espero gozar lo mismo
si eres tú quien me lo cuenta.

La il·lustració és de Cris Delara.

6.9.11

Canción para bañar la luna, de María Elena Walsh

Bany de lluna, il·lustració de Gaia Bordicchia


 Canción para bañar la luna
(María Elena Walsh)
 
Ya la Luna baja en camisón
a bañarse en un charquito con jabón.
Ya la Luna baja en tobogán
revoleando su sombrilla de azafrán.
Quien la pesque con una cañita de bambú,
se la lleva a Siu Kiu.

Ya la luna viene en palanquin
a robar un crisantemo del jardín
Ya la luna viene por allí
su kimono dice no, no y ella sí.
Quien la pesque con una cañita de bambú,
se la lleva a Siu Kiu.

Ya la luna baja muy feliz
a empolvarse con azucar la nariz
Ya la luna en puntas de pie
en una tacita china toma té
Quien la pesque con una cañita de bambú,
se la lleva a Siu Kiu.

Ya la luna vino y le dio tos
por comer con dos palitos el arroz
Ya la luna baja desde allá
y por el charquito-quito nadará
Quien la pesque con una cañita de bambú,
se la lleva a Siu Kiu