23.12.12

Oda a l'hivern: poesia de Martí i Pol

Passejant l'hivern (il. Vladimir Golub)

Hivern

Estimo la quietud dels jardins
i les mans inflades i vermelles dels manobres.

Estimo la tendresa de la pluja
i el pas insegur dels vells damunt la neu.

Estimo els arbres amb dibuixos de gebre
i la quietud dels capvespres vora l'estufa.

Estimo les nits inacabables
i la gent que s'apressa sortint del cinema.

L'hivern no és trist:
És una mica malenconiós,
d'una malenconia blanca i molt íntima.

L'hivern no és el fred i la neu:
és un oblidar la preponderància del verd,
un recomençar sempre esperançat.

L'hivern no és els dies de boira:
és una rara flexibilitat de la llum
damunt les coses. L'hivern és el silenci,
és el poble en silenci,
és el silenci de les cases
i el de les cambres
i el de la gent que mira, rera els vidres,
com la neu unifica els horitzons
i ho torna tot
colpidorament pròxim i assequible

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Posats a l'hivern, en temps de Nadal,
permeteu-me participar, en aquestes dades, amb aquest poema:

El Nen Jesuset

El Nen Jesuset,
peladet de fred,
comença un hivern
dintre l'establia.
Corre Sant Josep,
corre per l'indret,
trobarà prou llenya
per guarir Maria?
Molt a poc a poc,
comença la flama
i el cel s'engalana
enmig del gran goig.
I no trobo més,
dintre d'aquest dia,
que fred de Maria,
neguit de Josep.
Però hi ha un Minyó
que, plorant, segella:
l'acord amb la terra,
d'un Déu Poderós,
un Déu que anuncia:
el portar-se bé,
el tenir també
noves d'alegria.
I per tot Betlem,
nou hivern penetra,
vestiu-me, amb ametlla,
un dolç ple de mel.

Joan Josep Roca Labèrnia

Cuina Cinc ha dit...

L'hivern m'agrada,...
Gràcies Sàlvia,
una gran abraçada, per cada dia, per un poema, per aquesta estona que m'ajuda a comença el dia:)) avui he vingut per la nit,