28.8.14

Viajar: poema de Gabriel García Márquez


Viajar
(Gabriel Garcia Márquez / il. Marco Zamora
Viajar es marcharse de casa,
es dejar los amigos
es intentar volar
volar conociendo otras ramas
recorriendo caminos
es intentar cambiar.

Viajar es vestirse de loco
es decir “no me importa”
es querer regresar.
Regresar valorando lo poco
saboreando una copa,
es desear empezar.

Viajar es sentirse poeta,
es escribir una carta,
es querer abrazar.
Abrazar al llegar a una puerta
añorando la calma
es dejarse besar.

Viajar es volverse mundano
es conocer otra gente
es volver a empezar.
Empezar extendiendo la mano,
aprendiendo del fuerte,
es sentir soledad.

Viajar es marcharse de casa,
es vestirse de loco
diciendo todo y nada con una postal,
Es dormir en otra cama,
sentir que el tiempo es corto,
viajar es regresar.

26.8.14

Mosquitos, reyes de las noches del verano / Mosquits, reis de les nits d'estiu: poesia de José Emilio Pacheco


L'estiu té algunes molèsties i segur que si pensem en la nit... tots visualitzem als mosquits. Pesats, insistents, atacadors, xicotets vampirs insaciables. Quin fàstic!

Mosquitos

Nacen en las pantanos del insomnio.
Son negrura viscosa que aletea.
Vampiritos inermes,
sublibélulas,
caballitos de pica
del demonio.

La il·lustració és de Charlie Bink
 

24.8.14

Dónde está el amor? Quizás en lo que tendemos... poema de José Ángel Valente



El amor está en lo que tendemos
(puentes, palabras ).

El amor está en todo lo que izamos
(risas, banderas).

Y en lo que combatimos
(noche, vacío)
por verdadero amor.

El amor está en cuanto levantamos
(torres, promesas).

En cuanto recogemos y sembramos
(hijos, futuro).

Y en las ruinas de lo que abatimos
(desposesión, mentira)
por verdadero amor. 

21.8.14

Ompliré el mar de sol: poesia de M. Roser Algué


El mar d'estiu sembla un altre mar. El mar ple de sol, enlluernant com menuts mirallets és magnífic i eixe mar sols el podem veure i gaudir a l'estiu.

Ompliré el mar de sol

Al matí, a trenc d'alba,
li donarà el bon dia,
i esmorzaran plegats
cargols i petxines...

Al migdia, enrojolat,
s'amagarà rere els núvols;
pensant que cal preservar,
la blancor de les sirenes.

Amb la llum del capvespre,
el pintarà de tots els colors
amb què es vesteix la calma;
serà una hora màgica...

I en la foscor de la nit,
el mar l'enyorarà,
mentre somnia emocions,
regals del sol, dia a dia... 

La il·lustració és de Jennifer Lambein.

20.8.14

Ámame, ríete... con poesía / Estima'm, sonriu-te... amb poesia


El somriure va unit a la felicitat, a l'amor. Un somriure és tot un esclafit d'àtoms d'alegria i una de les millors maneres d'expressar un bon estat d'ànim i una relació d'empatia amb l'altre. Un gran somriure volem compartir hui amb tots vosaltres, amb poesia.

 ...
Ríete de la noche, 
del día, de la luna, 
ríete de las calles 
torcidas de la isla, 
ríete de este torpe 
muchacho que te quiere, 
pero cuando yo abro 
los ojos y los cierro, 
cuando mis pasos van, 
cuando vuelven mis pasos, 
niégame el pan, el aire, 
la luz, la primavera, 
pero tu risa nunca 
porque me moriría. 


18.8.14

Versos en un país de cuento / Versos en un país de conte


Pobre llop, quasi l'han deixat fora del conte i... què faria ells sense els altres personatges? Us invitem a llegir el poema d'Adriana Helena, que per cert té un blog de poesia infantil molt xuli, Versos dulces y salados, i ja voreu...

Personajes de cuento
(Adriana Helena)

El famoso lobo feroz
corre y corre muy veloz.

Se lo nota preocupado,
se peina muy apurado

Teme que cierren su cuento
y no pueda zambullirse dentro.

Quiere salir en la foto
moderno y andando en moto.

lo sigue Caperucita roja
con calzas nuevas y botas.

La abuelita viene atrás
hablando con celular.

ha llamado al leñador
que resultó un gran señor.

Todos llegaron a tiempo
para tirarse en el cuento.

Roguemos que nadie lo toque
así allí pasan la noche.

Il·lustració de Lucia Rafanelli.

9.8.14

A voz do búzio / Hitória do Senhor Mar - La veu de la caragola / Història del Senyor del Mar poesia infantil portuguesa



Aquest dissabte volem navegar amb la poesia fins la veïna Portugal. Dos poemetes infantils, estiuencs i mariners, en portuguès. S'apropem la caragola a l'orella i escoltem con ressonen els versos i la música del mar. Us encantaran.

A voz do búzio

Eu trouxe da praia
Um búzio bonito
Que tem um segredo
Em que eu acredito.
Lá dentro escondido
Alguém a chamar…
Ponho-o ao ouvido
Escuto a voz do mar
O mar e o sol
E a praia inteira
Guardados num  búzio
Na minha algibeira.


História do Senhor Mar

Deixa contar
era uma vez
o senhor mar
com uma onda …
com muita onda…
E depois?
E depois …
Ondinha vai
Ondinha vem
Ondinha vai
Ondinha vem
E depois…
A menina adormeceu
nos braços de sua Mãe.

7.8.14

Un poema d'amor: romanç del Sol i la Lluna



L'estiu és un moment especial per iniciar un enamorament. Però, aquest amor que hui us presentem és molt, molt, molt universal. S'enceta un romanç entre el Sol i la Lluna i tot l'univers està participen del seu gran amor.

El sol i la lluna
(Gabriel Janer Manila)

El sol i la lluna
es volen casar,
i han anat a veure
un rector que hi ha,
que casa els estels
de nit, vora mar.

El sol i la lluna
s'han enamorat.
El sol li regala
un capell brodat
de flors i de plomes,
i un jardí pintat.

El sol i la lluna
diuen que faran
festes i tiberis
quan es casaran.
Sabeu què remuguen
dins el cel tan gran?

Que el sol i la lluna
són éssers humans.
El sol és un príncep
que allarga les mans;
ella una pastora
vestida d'encants.

Les campanes toquen,
ja repicaran!
Rosaris d'estrelles
pel cel teixiran.
N'hi ha dos que s'estimen
dins l'espai tan gran.

La il·lustració és de Valentí Gubianas, creada especialment per al poema. 

6.8.14

De rerum natura o com descobrir l'essència de les coses amb ciència i poesia


De vegades mirem les coses però no les veiem, reposem la vista sobre la superfície sense aprofundir ni captar l'essència. Tot de pressa, no tenim temps per a sentir, per a reflexionar, per a viure en si mateix. D'això i més enllà ens parla aquest preciós poema d'Àngel Terrón. La poesia ens ajuda a descobrir, com la ciència.

De rerum natura

Quan un científic mira una pedra
no veu tan sols un objecte contundent,
hi veu tot un entramat de molècules,
l’estructura tridimensional dels silicats,
l’acumulació ofegada de foraminífers.
Quan mira un arbre coneix el perquè dels seus colors,
la distribució espacial dels àtoms de la clorofila,
les cadenes de carbonis asimètrics que l’hi han donat vida.
Quan era un infant i es demanava el perquè
de la duresa de les roques,
el canvi del vi en vinagre,
per què la sobrassada torna blanca,
no sospitava la bellesa dels símbols,
el bell alenar del coneixement
i que la mirada seria un acte de creació.
De la natura de les coses
cal extreure el plaer de viure. 

La il·lustració és d'Ada Breedveld.

2.8.14

Ens gronxem sobre les ones amb un vaixell de poesia



Somiar amb la mar és segur encetar una permanent aventura. Pugem al vaixell i volem sobre les ones, com en este bell poema que ens ha regalat Joan Josep Roca (moltes gràcies).

Com gronxa la mar,
el vaixell singlota,
poseu-me a la proa,
m'agrada volar!


1.8.14

Li demanem al mes d'agost... vacances amb poesia



Li demanem al mes d'agost
que doni ales als seus dies
lliscant per les emocions
de les vacances i la vida.

Plenes de dèries,
plenes d'afanys,
hores embolicades d'alegries
i de sibarites bretolades afegides.

I ser vaixell de fons transparent
o alça sobtada a la jornada borsària,
estrofa càlida al més gèlid poema
i alhora boia surant malgrat la tempesta.

Esperar albades intenses,
pluges grises sobre boscos i llacs,
caminades per desconegudes muntanyes,
i evolucionar amb un llibre entre les mans.
Copsar els reflexes dels capvespres,
admirar una nit les pluges d'estels,
passejar amb el cap ple d'imatges
per una col.lecció de nous paisatges,
salvar records que ens vol escombrar l'oblit
i reposar-los al celler, com el most primerenc.

Li demanem al mes d'agost
el benefici d'hores cautes,
d'espurnes sobre carrers i camps,
de setmanes carregades de mandra.
Li demanem certes dosis
d'aventures entre màgies d'elixirs
i, sobretot, trajectes vitals
traçats pel pinzell anònim de la serenitat.



Il·lustracions de Barbara Dziadosz