Els núvols de Nadal no sé que tenen... serà que van plens de poesia

Un passeig amb els núvols de Nadal (il·lustracions de Nicoletta Costa)

En Nadal sembla que tot és especial, fins els núvols...

Els núvols de Nadal

(Joan Maragall)

Els núvols de Nadal no sé què tenen

que són manyacs: no posen

gens de malícia al cel:

pel blau puríssim dolçament s'estenen,

a la llum de la posta suaus s'encenen

i de nit deixen veure algun estel.

És una de les coses més alegres

veure entre núvols els estels brillar.

Tenebres de Nadal, no sou tenebres;

més hi veig en vosaltres

que no en el dia clar.

Ai, nit que vas passant silenciosa;

ai, núvols blancs que pels estels passeu;

ai, llum que no ets enlloc misteriosa;

ai, portal de Betlem, que ets tot arreu!

Quan me vulgueu donar més alegria

parleu-me dels Nadals ennuvolats,

i com veureu com infant que somnia,

que riu a lo que veu amb els ulls aclucats.

Podem escoltar el poema fet cançó per Toni Subirana: