31.8.16

Jugant i poemant acaba agost / Ronda de la poesia para finalizar agosto



Acaba agost i amb ell les vacances, però no per això estem tristes. D'ací poquet comença un nou curs escolar, ple d'il·lusions, i això ens ompli d'alegria. 

Acabem els dies de vacances agafats de les mans, fent una gran rotllana, de menuts i adults i, tots junts, jugant i poemant, s'acomiadem d'un llarg i bonic estiu.

Las manos son alas,
las alas son remos,
los remos son olas,
la ronda formemos
pues somos hermanos.
La ronda juguemos
juntando las manos:
la ronda del viento,
la ronda del mar,
la ronda más honda,
la ronda que siento
en mis labios cantar. 

La il·lustració és de Gerald Hawksley.

29.8.16

Democràcia (assaig general), un poema de Martí i Pol


Sembla que aquest any la política al nostre país està rebolicada. Eleccions i més eleccions i... encara no sabem quin serà el final. Mentrestant veiem el final d'aquest embolic, us deixem reflexionant amb un interessant poema de Martí i Pol.

Democràcia
(assaig general)

 Els figurants que seuen a la dreta
de l'escenari, que s'intercanviïn
regularment amb els de l'altra banda,
és a dir, amb els que seuen a l'esquerra.
Quan es trobin al mig, es poden dir
tot el que els passi pel cap, des d'insults
a paraules amables, circumspectes,
poden adoptar un aire displicent,
o bé irritat, o de perdonavides,
i fins i tot poden iniciar
un simulacre de baralla física
que el públic sempre sol aplaudir amb ganes.
Un cop ben asseguts a les poltrones
que reprenguin la representació,
però tenint en compte que els papers
són canviats i cal posar més èmfasi
per tal de fer versemblant l'espectacle.

Comptaré fins a tres.
-I jo?
-Un moment.
Vós... què? Vós a aplaudir i encara gràcies

La il·lustració és de Linzie Hunter.

25.8.16

Muñecas rusas, poema d'amor d'Alfonso Bresmes



Muñecas rusas

Coge una sierra,
párteme en dos:
dentro estoy yo,
esperando
a que llegues
y me partas,
y me abras de nuevo,
tantas veces
como haga falta,
cada vez más pequeño,
más yo,
esperándote,
para ver
la cara que pones
cuando llegues al fin
a mi yo más oculto,
y lo mires,
y tenga tu rostro.

Il·lustració de Vin Ganapathy.

20.8.16

Mosquito, poema animal veraniego / Mosquit, poema animal estiuenc



Mosquits, els reis de les nits d'estiu: pesats, impertinents, xucladors, sorollosos... Mosquits, tan menuts i tan 'fotuts'. Un sol pot aplegar a no deixar-nos dormir en tota la nit. Mosquits, nits d'estiu, poesia volandera.

Mosquito

Mosquito,
chiquito
inquieto.
¡Mosquieto!

Fastidioso,
escandaloso
traidorzuelo.
¡Mosquieto!

Chupasangres
diminuto
me vigilas.
Vampirillo
me incas 
tu dardillo
envenenado...

¡PLAF!
¡Qué paz!
Mosfrito.

La il·lustració és de Katarina Ilkovicova.

18.8.16

80 Aniversari de la mort de Federico García Lorca: petit homenatge


A la matinada del 18 d'agost de 1936 va ser afusellat el gran poeta Federico García Lorca (38 anys) i encara desconeixem on està soterrat. 80 anys en que la seua obra ens ha continuat encisant, cada vegada més i més, a grans i menuts.

Un dia tan especial com hui el volem recordar amb un dels seus poemes -fragment de la Fábula y rueda de tres amigos de Poeta en Nueva York-, un tant premonitori del que li va passar.

Us deixem amb el poeta, amb els seus versos que mai moriran i sempre restaran vius entre nosaltres.

Cuando se hundieron las formas puras
bajo el cri cri de las margaritas,
comprendí que me habían asesinado.
Recorrieron los cafés y los cementerios y las iglesias,
abrieron los toneles y los armarios,
destrozaron tres esqueletos para arrancar sus dientes de oro.
Ya no me encontraron.
¿No me encontraron?
No. No me encontraron.
Pero se supo que la sexta luna huyó torrente arriba,
y que el mar recordó ¡de pronto!
los nombres de todos sus ahogados.
...
La caricatura és de Carlos Cubeiro.

10.8.16

Un xiquet jugant amb un lego, és un poeta buscant un poema

 Lego
(Carles Cano)

Un xiquet
jugant amb un lego,
és un poeta
buscant un poema.
A voltes sobren paraules,
o peces de a dos.
Altres, no hi ha manera
de trobar una rajola esdrúixola.
Les paraules grogues
són millors que les verdes
per a contar deserts
o construir camells.
Però amb les verdes,
es pot dir un bosc,
muntar una serp,
o alçar una palmera.
Res de tot açò es pot fer
amb les paraules blaves
que, tanmateix, són necessàries
per als poemes tristos,
i per a fer el mar.
Un poeta
jugant amb les paraules,
és un xiquet
buscant un poema.


Les il·lustracions són de Kim Roberti.

5.8.16

Bicicleta: pedaleando por la ciudad con poesía



Bicicleta
(Roberta Iannamico)

El pueblo es mío en bicicleta.
Las orejas se tiran para atrás.
Puedo inventar el viento si pedaleo.
Cuando llueve ando más fuerte
y la lluvia me escribe telegramas húmedos.
Me dibuja en el cuerpo un mapa.
Se parece al de mi pueblo
pero es infinitamente mayor.


La il·lustració és d'Iwona Lifsches.

2.8.16

Mis gatos, poema de Charles Bukowski / My cats


Mis gatos

Ya sé. Ya sé.
Son limitados, tienen necesidades
y preocupaciones
distintas.

Pero los observo y aprendo de ellos.
Me gusta lo poco que saben,
que es
tantísimo.

Se quejan pero nunca se
preocupan.
Caminan con una dignidad sorprendente.
Duermen con una simplicidad directa que
los seres humanos sencillamente no podemos
comprender.

Sus ojos son más
hermosos que los nuestros.
Y pueden dormir 20 horas
al día
sin vacilar ni sentir
remordimientos.

Cuando me siento
bajo de ánimos
me basta con
observar a mis gatos
y me
vuelve
la valentía.

Estudio a estas
criaturas.

Son mis
maestros.


 My cats
(Charles Bukowski)

I know. I know.
They are limited, have different
needs and
concerns.

but I watch and learn from them.
I like the little they know,
which is so
much.

They complain but never
worry,
they walk with a surprising dignity.
They sleep with a direct simplicity that
humans just can't
understand.

Their eyes are more
beautiful than our eyes.
And they can sleep 20 hours
a day
without
hesitation or
remorse.

When I am feeling
low
all I have to do is
watch my cats
and my
courage
returns.

I study these
creatures.

They are my
teachers. 

Les il·lustracions són d'Anne Mortimer.

1.8.16

Nana de nácar: caracoleando con la poesía de María Rosa Serdio


Nana de nácar, canción del mar... -il·lustració de Min Jung Kwon-

Rebre regals sempre és fantàstic, però rebre un regal poètic ens ompli el cor. Encetar un nou mes amb versos recent pescats en una xarxa de poesia -des del Cantàbric- pense que és la millor de les millors maneres de començar les vacances. Gràcies, un milió de gràcies i de besadetes, Mª Rosa Serdio, eres una gran poetessa, però lo millor és que eres una gran amiga, d'eixes que ens ha unit el fil de la poesia per sempre, anant més enllà dels versos.

I com que els regals s'han de compartir, perquè la generositat poètica no té límits ni fronteres, us fique aquests preciosos poemes, per a que tots/es vosaltres també gaudiu  del só del mar dins de les espirals de les caragoles.

Us deixem bressolar-se amb les cançons que ens porta la mar... dins d'una caragola.
 
Nana de nácar
(Mª Rosa Serdio)
                                                     Para Dolors Insa, bibliotecaria

Al mar me voy cada tarde
a recoger caracolas,
cancioncitas de color
que vienen entre las olas.

De nácar y porcelana
son las canciones del mar,
son suspiros de las algas
o romances del coral...

En la falda de las olas
esta tarde recogí
una concha cantarina
y una nana...para ti.


En diez deseos
el laberinto piensa
luz y nácar.
 
(Mª Rosa Serdio / Natascia Ugliano, il.)