30.11.16

La tardor va acabant-se, però la poesia continua sempre



Acaba novembre i l'hivern ja ens truca la porta. Anem poc a poc acomiadant-se de la tardor i res millor que fer-ho amb poesia.

Otoño

Aprovechemos el otoño
antes de que el invierno nos escombre
entremos a codazos en la franja del sol
y admiremos a los pájaros que emigran

ahora que calienta el corazón
aunque sea de a ratos y de a poco
pensemos y sintamos todavía
con el viejo cariño que nos queda

aprovechemos el otoño
antes de que el futuro se congele
y no haya sitio para la belleza
porque el futuro se nos vuelve escarcha.


Il·lustracions de Nataliya Syuzeva.

24.11.16

"Versos a galet. Poemes d'escola i de carrer": llibre de poesia infantil de Núria Freixa que es presenta a la Biblioteca de Cocentaina


Quan llegim un llibre de poesia infantil o juvenil i ens agrada sabeu que el compartim amb tots els lectors/es d'aquest blog i això és el que volem fer amb Versos a galet. Poemes d'escola i de carrer, de la nostra bona amiga, mestra i poetessa, Núria Freixa, amb unes molt simpàtiques il·lustracions de Marta Mateos i que està editat per Neopàtria.

Aquest llibre quasi l'hem vist néixer, doncs els poemes de Núria Freixa han anat apareixent al blog poc a poc i hem comprovat com els seus versos s'enlairaven per les orelletes dels xiquets i xiquetes, a casa i l'escola. Trobem en el llibre una invitació a mirar al nostra voltat, a canviar la mirada normal per la mirada poètica i comprovar com es transforma tot. Poemes per ensucrar les orelles o per acoronar-nos abans de dormir, per anar al col·le o descobrir el món.

El poemari arranca a punt de finalitzar l'estiu, recollint mores, i continúa en la tardor:

I de nou la tardor
(Núria Freixa)

El roig, el taronja i el groc
ompliran els camps de foc,
i cauran sobre el meu cap
estrelles d’ocre i daurat.

I s'acaba amb el fi del curs escolar:

L’escola
(Núria Freixa)

Tot comença pel principi
i s’acaba molt després.

Jo, de la vida d’escola,
No en sabia res de res.
Jugava a plet i deler,
ningú em feia aixecar d’hora,
passejant amunt i avall
o a casa donant tabola.

Vet aquí que arribà el dia
que el bon viure s’estroncà:
la mare i la cartera
se m’enduien de la mà.

Jo que crido, marranejo,
aquí dins jo no hi vull ser!
Una bata amb un somriure
diu que hi estaré tan bé.

M’han nuat dins un farcell
ple d’olors, jocs, i cridòria;
és quan vénen a buscar-me
que es desnua en la memòria.
Dins la closca de la tarda,
en aquest temps reculat,
les hores s’han arrupit
entre lletres i amistats.

Passa full el calendari,
com arada fent camí,
i d’aleshores estant
cuso l’avui amb l’ahir.
I per mig podem trobar castanyes refredades i cartes als Reis Mags, versos a Dalí o cuiners versificats, un Sant Jordi mariner i un poema al xiprer... tot un recull poètic ben variat i interessant que ens acompanyarà al llarg de l'any. 

Versos que empatitzen amb el món infantil i que com un prisma va descobrint als xiquets les diferents vessants de la vida:

Agafa’m
(Núria Freixa)

A estones em fa pessigolles,
altres són carícies tendres,
el resseguir del seu dit
pel camí de tantes lletres.

Ales de papallona
que s’aturen i aletegen.
s’entrebanquen, i segueixen
pel camí de tantes lletres.

Em fulleja, em remena,
el que dic es vol aprendre.
Ara em penso que ha escollit
algun poema…

I a mi que més se me’n dóna
si quan va passant els dits
sento que ens anem fent amics
i la galta m’acarona.

- M’enduc aquest, senyoreta!
- Has de parlar fluixet
que som a la biblioteca.

Un llibre molt recomanable per a tenir a casa i a l'escola, per a jugar amb la poesia i sentir-la, per estimarla. Un llibre queestimula a escriure poemes després de llegir-lo, cimentant una bona estructura poètica als lectors/es menuts.

Ara, a més, teniu l'oportunitat de poder gaudir dels versos amb la pròpia veu de l'autora, doncs demà divendres, 25 de novembre de 2016, a les 18:00 hores, tindrem a la sala infantil de la Biblioteca de Cocentaina a Núria Freixa presentant el seu poemari. Escoltarem versos, recitarem poemes tots junts, jugarem amb la poesia i navegarem pel mar de les estrofes i la rima. Gaudirem de la bona poesia junts, pares i mares amb els seus fills i filles, mestres i alumnes.

Us esperem!!! Esteu tots i totes invitades.


23.11.16

A la ronda de las hadas, que nunca se acaba...: poesia i joc



La ronda de las hadas
(Cecilia Pisos)

Las hadas juegan a la ronda de la luna. A las tres, a las dos, a la una.
Las hadas juegan a la ronda de la tos. A las tres, a la una, a las dos.
Las hadas juegan a la ronda de la nuez. A la una, a las dos, a las tres.
Las hadas juegan a la ronda del zapato.A la una, a las dos, a las tres, a las cuatro.
Las hadas juegan y cae un aguacero. A las cuatro, a las tres, a las dos, a la una, a la cero.

20.11.16

Plegaria para un niño dormido: poesia en el Dia Universal dels Nens





En el Dia Universal dels Nens desitgem que tots i cadascú dels seus drets no siguen paper mullat, que es complisquen. Som els adults els responsables que els xiquets i xiquetes visquen i cresquen sense por, sense fam, sense violència., sense malsons, sense discriminació. Que cresquen estimats per tots, lluny de les bogeries dels adults, ben protegits. Hui és un dia per a reivindicar la igualtat de tots els xiquets i xiquetes en el seu accés a la sanitat, l'educació, la cultura; demà també i sempre.

Res més bonic que el somriure dels xiquets, desperts o dormits. Un somriure val per un milió de besos. I ara... shhh! No volem que els nens es desperten



Plegaria para un niño dormido  
(Luis Alberto Spinetta)

Plegaria para un niño dormido
quizás tenga flores en su ombligo
y además en sus dedos que se vuelven pan
barcos de papel sin altamar.
Plegaria para el sueño del niño
donde el mundo es un chocolatín.
Adónde vas?
Mil niños dormidos que no están
entre bicicletas de cristal.
Se ríe el niño dormido
quizás se sienta gorrión esta vez
jugueteando inquieto en los jardines de un lugar
que jamás despierto encontrará.
Que nadie, nadie, despierte al niño
déjenlo que siga soñando felicidad
destruyendo trapos de lustrar
alejándose de la maldad.
Se ríe el niño dormido
quizás se sienta gorrión esta vez
jugueteando inquieto en los jardines de un lugar
que jamás despierto encontrará.
Plegaria para un niño dormido
quizás tenga flores en su ombligo
y además en sus dedos que se vuelven pan
barcos de papel sin altamar.
La il·lustració és de Boris Shapiro.

17.11.16

Acróstico de acróstico / Acròstic d'amor




Acróstico de Acróstico
A quí estoy abrazando palabras,
C oloreando silencios,
R izando tristezas y
O rillando deseos...
S oñando, besando ausencias. Sí
T itilando besos...
I maginando, deseando...y
C oronando sonrisas... voy
O lvidando cuitas y
S usurrando versos...

El poema és de la web Poemas y acrósticos i la il·lustració de Marie Lafrance.

14.11.16

El dragón de la librería, un poema de María Alicia Esain


Hi ha que veure la d'animals i éssers estranys que viuen a les biblioteques i les llibreries. Serà que els atrauen els llibres? Serà que no volen avorrir-se i lligen molt? Serà que busquen la companyia dels personatges dels contes? Serà que s'han escapat de les històries que es guarden per les prestatgeries? Serà...? No ho sé dir el per què, però és així. 

Per exemple, hui s'hem trobat amb un drac lector, súper lector, que a més conta contes als xiquets i xiquetes (és el que té llegir tant, que després tens moltes ganes de compartir les històries que lliges). Voleu saber qui és? Doncs llegim aquests poema tan 'ressalat' de la nostra amiga poeta i contacontes Mª Alicia Esain:

El dragón de la librería

Hoy he visto un dragón que cuenta cuentos
entre fuegos, estrellas y aspavientos.
Colgando desde el techo
se mantiene al acecho.
Huele a sapos, a brujas, a esperpentos…
Cada día se ocupa de los niños,
les agrada asustarlos con cariño.
También acuden hadas
graciosas y encantadas
y princesas que usan capa de armiño.
Un tesoro de historias de mil gustos
que al dragón cuentero hizo robusto.
Ya está lista la fiesta.
¡Qué buena es la propuesta!
Hay de risas, de viajes y de sustos…

Espero que aquest drac vinga també a la nostra biblioteca a contar contes. La il·lustració és d'Olga Skomorokhova.

10.11.16

La Luna y el Sol, poema popular bajo el manto de la noche / La Lluna i el Sol en el fred de la nit



Sempre els contraris es poden complementar. Sortosament no tots som iguals i junts, amb la unió de les nostres peculiaritats i diferències, podem ajudar-nos i tirar més fàcilment endavant. Si hi ha dos contraris ben exemplars i complementaris són la Lluna i el Sol, la nit i el dia. Tots dos fan la nostra jornada, ambdós són ben diferents, però complementaris.

I, com podem comprovar en aquest poema, s'ajuden: la Lluna té fred en aquestes nits de tardor i el Sol l'escalfa. Què bonic!

La Luna i el Sol
(poema popular)

La reina Luna está helada.
Su manto es muy fino.
Se tapa, se arropa...
¡Nada!
El rey Sol toma sus manos,
sus manos heladas,
y le pone un manto
de piel y de lana.
La Luna sonríe
toda abrigada.

La il·lustració és de Marion Arbona.

8.11.16

Achús! El gato poeta se ha resfriado / Atxús! Atxàs! El gat poeta s'ha refredat


Ara ja fa molt de fred, sobretot per la nit, i si sortim al carrer ens hem d'abrigar per a no refredar-se, com li va succeir al gat, que mirant la Lluna s'ha refredat. Un gat poeta i enamorat... caldrà ficar remei als seus sospirs a la Lluna.

El gato resfriado
(poema popular)

El gato Rodolfo
se ha resfriado
por mirar la Luna
subido al tejado.

Muy arrimadito
a la chimenea
tose y estornuda.
¡Achús! ¡Qué pena!

El doctor le ha dicho
-A partir de mañana,
mirarás la Luna
desde una ventana.

La il·lustració és d'Eugene Shishkin.

7.11.16

Versos al vent de la poesia



 Bufa el vent i arrossega la tardor que poc a poc va enlairant-se entre gotes de pluja i rebolica de fulles. Bufa el vent i ens porta poesia.

Passa vent
Passa vent, cosa sinistra
qui et pogués mai deturar!

Tota la casa em fa trista
el teu malastruc xiular.

*

Truquen amb mà forta
(Maria Martorell)
Truquen amb mà forta
qui truca la meva porta?

El vent, el vent,
el vent furient!

*

El vent
Veure el vent despullant plàtans
sense motiu ja és un calfred,
i si ens atrapa al vespre un xàfec
sota els balcons plora un barret.

La il·lustració és d'Anna Golub.

5.11.16

Dites populars i refranys sobre les oliveres, les olives i l'oli


En novembre és temps de començar a arreplegar les olives. Cada temporada té les seues collites i ara toquen les oliveres. Les olives són boníssimes i el oli és or pur per al nostre cos. Per aquests indrets tenim bones olives i també molts refranys sobre elles. Anem doncs a omplir el nostre gran cabàs d'espart de refranys sobre les olives.

Refranys sobre les oliveres, les olives i l'oli

A finals de novembre arreplegaràs l'oliva sempre
A l'octubre, ametlles collides; i al novembre olives marcides
A l'oliver, li fas mal i et dóna bé
A Sant Martí agarra l'escala i vés a collir
A últims de novembre arreplega los olives sempre
Abans de Santa Caterina, no cullis l'oliva
Aigua agostenca, oliva tendra
Aigua i lluna, temps d'oliveres
Al juliol, el raïmet porta dol i l'oliva també en vol
Any de bajoquetes, any d'olivetes
Any de neu, any d'olives
Any de pinyol, any d'olives
Any d'escaldada, any d'olivada
Cada mussol a sa olivera
Canviar l'aigua de les olives
Carn de ploma, peix d'espina i oli d'oliva
Casa d'oliveres, casa de censals
Cava l'oliver i bona oliada espera
Costa més de criar, que un olivaró a la Plana
De pau la olivera signe és dels abres el més digne, com dels abres de poder la olivera és el primer
D'oliva oliveta, no passis de dotzeneta
Dormir com una soca d’olivera
El vent del gener porta l'oliva a l'oliver
Els abres de un olivar que de nou se vol formar han de estar ben enfilats y no masa junts plantats; conta sempre dotse pasos, y que no siguen escasos
En la terra qu'és llaujera li va molt bé a la olivera; si és de cals o pedregosa també se fa molt hermosa; y entonces el resultat és un oli més dorat; en terra molt productiva molta rama y poca oliva
En terra reial, olivera
Entre olivera i olivera, dotze passes de carrera
És tocat de l'olivera grossal
Escudella a plats i olives a estives i t'allargaràs la vida
Fer fust d'olives sabateres
Flor d'oliver pel maig, oliada per a tot l'any
Flor d'olivera per l'abril, oli just per a amanir
Flor d'olivera per l'abril, val per mil
Flor d'olivera per sant Joan, oli en gran
Gastar les olives
La millor medecina, l'oli d'oliva
La millor oliva fa morques
L'aigua de gener posa l'oli a l'oliver, el vi al celler i el gra al graner
L'any de traspàs les fulles de l'olivera es giren cap per avall
Les olives fan gana
Les olives no es poden amanir que no sigui sant Crispí


Les olives, les dóna Déu, i l'oli, el moliner
Les quatre coses necessàries per a la vida són: llenya d'alzina, vi de sarment, oli d'oliva i pa de forment
L'estornell lladre és, que roba les olives de tres en tres
Llenya d'oliver, foc de cavaller
Lluna i pluja viva, bons per l'oliva
L'oliva amargant vol vi al darrere i vi al davant
L'oliva com més està a l'oliver més oli té
L'oliva fresca en el molí fa l'oli fi
L'oliva ha d'ésser premsada així que és arreplegada
L'oliver diu: "Pega'm i et donaré oli"
L'oliver, d'entre els arbres el primer
L'olivera diu: Despulla'm, que et vestiré
L'olivera plantada per Sant Martí és la que fa l'oli més fi
L'olivera, que és arbre de pinyol, pel novembre s'enterra i pel maig surt al sol
Maig, l'olivera florirà i el blat granarà
Molta mostra i poca oliva
Ni de fret ni de calor la olivera vol rigor; no li agrà res estremat, ni sequia ni humitat
No beguis aigua de bassa, ni d'olives mengis massa
No digues oliveta fins que no estiga dins la gerreta
No diguis oliva fins que no sigui collida
No et fiïs d'aigua de bassa, ni d'olives menges massa
No hi ha bona oliva, que a l'agost no sigui eixida
Novembre, mes de castanyes, nous, olives i patates
Oli d'oliva, tot mal esquiva
Oliva covada, pudenta oliada
Oliva i fortuna, a vegades una i a vegades ninguna
Oliva menjada, pinyol a terra
Oliva, una, i si no és bona, ni una
Oliver ben podat dóna oli doblat
Olivera batuda, l'anyada vinent perduda
Olivera del teu avi, castanyer del teu pare, ametller teu
Olivera plantada pel novembre, mai no menteix
Olivera que estàs a prop de camí, ni tu faràs oli ni jo faré vi
Olivera vella, destral amb ella
Oliveres del teu avi, figueres del teu pare i vinyes teves
Oliveres heretades, però no comprades
Olives amargues, pa i vi, fins que s'acaben
Olives i pa calent maten la gent
Olives sabateres, foc amb elles
Olives, la primera, d'or, la segona, de plata, la tercera, mata
Olives, una per sant Joan i cent per Nadal
Olivetes d'Orient, com més en mengen, més talent
Pel gener, l'oli és a l'oliver
Pel maig floreix l'olivera i grana el blat
Pel maig la flor d'olivera veuràs, i si la veus, oli per tot l'any arreplegaràs
Pel mal de ronyó, l'oli d'oliva és el millor
Per la lluna nova del febrer esporga l'oliver
Per la Mare de Déu de març s'emprenyen les oliveres
Per l'Ascensió, s'encreuen les fulles de les oliveres
Per sant Andreu, a les oliveres llaura el peu
Per sant Crispí, l'oliva al tupí
Per Sant Lluc, posa les olives en suc
Per santa Caterina, arreplega l'oliva
Per Santa Llúcia, l'oli torna a l'oliva. [o tot l'oli és a l'oliva]
Per Tots Sants, les olives a les mans
Per Tots Sants, les olives fan mig oli
Per Tots Sants, olives i aglans, amb totes dues mans
Plegar olives
Pluja i lluna, oliva segura
Polls de febrer roseguen l'ametller i l'oliver
Poques olives i bones
Quan floreix pel juny, vés-hi amb el puny (l'olivera)
Que açò és gerreta d'olives?
Que no passi sant Crispí, no posis les olives al topí
Qui aigua detura, olives mesura



Qui arreplega l'oliva abans del gener, deixa l'oli a l'olivera, i qui la cull passat el gener, cull la d'aquest any i la de l'any que ve
Qui esporga l'olivera pel gener, l'esporga per res
Qui l'oliver llaurarà, / el fruit li demanarà; / qui l'afema, el lograrà / i qui el podi, se l'endurà
Qui l'olivera bé cultiva, li prega que faci oliva
Qui mol oliva fermentada, mal oli fa
Qui no poda bé deixa la meitat de l'oli a l'oliver
Qui olives vareja, no es mou de terra
Qui planta un oliver, no se'n veu bé
Qui rega al gener, posa l'oli a l'oliver, el gra al paller, i la palla al paller
Qui replega l'oliva abans del gener deixa l'oli a l'oliver... però el troba l'any que ve
Qui té vinya i olivar, les filles pot ben casar
Sant Silvestre, deixa l'any i vés-te'n. I el sant va dir: deixo la primera flor i el primer fruit (l'oliva i la flor de l'ametller)
Santa Caterina, l'oli és a l'oliva
Santa Magdalena, deu-nos l'ametlla plena, de bessó granat; olives i figues, i bones espigues, de xeixa i de blat
Ses ventades de març primeres, emprenyen ses oliveres
S'hivern, s'oliva caurà, i, qui vol oli, l'haurà d'aixecar
Si a l'agost vas a l'olivar, veus una oliva aquí una enllà, vés-te'n tranquil cap a casa, que d'olives prou n'hi haurà
Si culls les olives pel gener, deixaràs l'oli a l'olivarer
Si l'olivera és florida per sant Joan, oli fareu en quantitat gran
Si no vols que et falten les olives, compra't una cabra
Si per Santa Creu fa bon vent, collita d'olives per l'any vinent
Si plou al gener, l'oli és a l'oliver
Si vols somniar, menja olives per sopar
Sopes i olives, o gens o a estibes
Sopes, olives i dones, fora de casa són més bones
Sort i olives, o cap o a estibes
Terra d'oliveres, terra d'embusteros
Tramuntana s'enduu tot el que veu: ordi, blat i civada, però no s'enduu res d'olivada
Tres olives en un brot, any de tot
Una oliva a sant Joan, cent a Nadal
Una oliva és or, dues plata i la tercera mata
Una perdiu a dalt d'un oliver, aigua
Va dir l'olivera al podador: "Pren-me força fusta i et daré oli del bo i millor"

I per si is ve de gust continuar llegint més refranys d'olives ho podeu fer al Refranyer temàtic del nostre bon amic Víctor Pàmies. A més, podem degustar ací mateix refranys de la tardor, refranys del mes de novembre i refranys d'aliments.

Les il·lustracions són de Rafael Zabaleta. 

2.11.16

Els cants de la mort, d'Ausiàs March



Un dia com huí que estem celebrant el Dia de Difunt o el Dia del Morts se'ns ve a la ment els versos del gran poeta valencià Ausiàs March, Els cants de la mort. El dolor per la persona estimada, la por pel desconeixement del més enllà, el desgarrament interior per l'acomiadament... la mort.

Us deixem un tastet d'aquests bells i dolorosos poemes

La gran dolor, que llengua no pot dir,
del qui·s veu mort e no sap on irà
(no sab son Déu si per a si·l volrà
o si en l’infern lo volrà sebollir),
semblant dolor lo meu esperit sent,
no sabent què de vós Déus ha ordenat,
car vostre bé o mal a mi és dat,
del que haureu, jo·n seré sofirent.

La il·lustració és d'Alexis Marcou