28.4.17

Ronda del enredo, con David Chericián y su poesía


Al joc dels poemes anem a jugar, els peix a l'aigua i l'ocell sobre el mar... yu i jo a terra i a poemar.

Ronda del enredo

El pez en el aire, 
el ave en el mar...
Aquí hay algo raro,
no sé qué será.

El ave en el agua,
el pez a volar...
Esto no funciona.
Aquí algo anda mal.

Y creo que falta...
qué me faltará?
No hay otro camino:
volver a empezar.

El ave en el aire,
el pez en el mar-
Ahora sí lo dije
como es de verdad!

Y lo que faltaba
no puede faltar:
la tierra -la tierra,
que es otro lugar.

Ahora está todo
-todo y algo más:
Tú y yo por el aire,
la tierra y el mar!



Les il·lustracions són de Memoo.

25.4.17

Ya viene la golondrina... jitanjáfora de Vicente Huidobro


Una de les alegries que ens proporciona la primavera és la tornada de les oronetes. Nosaltres hui volem jugar amb elles, amb les lletres i la poesia. Cóm? Doncs amb aquest poema de Vicente Huidobro. Jitanjàfores divertides volant pel cel de la poesia.

Al horitaña de la montazonte
La violondrina y el goloncelo
Descolgada esta mañana de la lunala
Se acerca a todo galope
Ya viene viene la golondrina
Ya viene viene la golonfina
Ya viene la golontrina
Ya viene la goloncima
Viene la golonchina
Viene la golonclima
Ya viene la golonrima
Ya viene la golonrisa
La goloniña
La golongira
La golonlira
La golonbrisa
La golonchilla
Ya viene la golondía
Y la noche encoge sus uñas como el leopardo
Ya viene la golontrina
Que tiene un nido en cada uno de los dos calores
Como yo lo tengo en los cuatro horizontes
Viene la golonrisa
Y las olas se levantan en la punta de los pies
Viene la goloniña
Y siente un vahido la cabeza de la montaña
Viene la golongira
...

La il·lustració és de Jill Calder.

24.4.17

Setenta balcones y ninguna flor


Les flors formen part de la natura i també de la nostra vida. Flors al camp i també a casa. No s'imaginem, per exemple, una balconada sense flors, com succeeix en aquest poema. Cón serà la gent que no fique flors a la seua vida? Necesitarà, tal vegada, un poc de poesia?

Setenta balcones y ninguna flor
(Baldomero Fernández Moreno)

Setenta balcones hay en esta casa,
setenta balcones y ninguna flor.
¿A sus habitantes, Señor, qué les pasa?
¿Odian el perfume, odian el color?

La piedra desnuda de tristeza agobia,
¡dan una tristeza los negros balcones!
¿No hay en esta casa una niña novia?
¿No hay algún poeta bobo de ilusiones?

¿Ninguno desea ver tras los cristales
una diminuta copia de jardín?
¿En la piedra blanca trepar los rosales,
en los hierros negros abrirse un jazmín?

Si no aman las plantas, no amarán al ave,
no sabrán de música, de rimas, de amor...
Nunca se oirá un beso, jamás se oirá un clave.
¡Setenta balcones y ninguna flor!

La il·lustració és de Debora Guidi.

23.4.17

Firmando libros en el Día del Libro: poesía de Gloria Fuertes


Hui, Dia del Llibre, és un dia especial per als lectors/es i els escriptors/es. Llargues cues de persones, de totes les edats, esperen per a que els llibres que han comprat siguen signats pels seus escriptors/es. Signatures i més signatures que ens deixen testimoni, un any més, dels llibres que hem regalat o ens hem regalat (que esperem siguen molts, sobretot llibres de poesia per a xiquets/es i joves).

Nosaltres volem deixar una foto-poema d'eixe instant, de signatures, amb uns preciosos i tendres versos de Gloria Fuertes, poeta de la que estem celebrant el centenari del seu naixement i la il·lustració de Noemí Villamuza (pertanyent ambdós al llibre Geografia humana y otros poemas, editat per Nórdica Libros, del que ja xerrarem més endavant)

Cuando se me rompe la muñeca de firmar
los libros a los niños,
me acuerdo de aquella muñeca que nunca tuve
-por mor de mis padres pobres-
(y no sé qué muñeca me duele más).

Dos poemes per celebrar sant Jordi... amb rialles i poesia



Us desitgem un feliç Dia de Sant Jordi, entre roses i llibres, lectors/es i escriptors/es. Alè de primavera es respira entre parades de llibreters i editorials. Les paraules s'escolten entre rialles i queden penjades a les orelles, els colors de les portades dels llibres es barregen amb el de les roses. Les cames resisteixen llargues passejades entre les casetes, però els ulls no es cansen mai de mirar, de buscar, de trobar. 

El cavaller, cansat de tant lluitar, s'ha assegut elegantment en un banc, al costat d'una princesa que llig un llibre de poemes, mentre un drac menut i un poc acobardat per tanta gentada, treu la seua flama darrere d'un grapat de llibres. Tots tres acaben arraulits junts, després de comprar molts llibres, i compartint lectures. Els heu vist, per casualitat?

Mentre els busqueu... nosaltres compartim un versos sobre aquest gran Dia de Sant Jordi i el Dia del Llibre que estem segures que us encantaran. A més, us invitem a donar-li una ullada al grapat de llibres infantils i juvenils sobre sant Jordi, la princesa i el drac per si de cas us abelleix fer una tria i regalar-ne.

L'alè de primavera

L'alè de primavera
s'ha instaurat avui al carrer:
els llibres prenen vida
i les roses són milers.

Passegen les princeses
i els dracs pels papers;
amb elegants cavallers
a l'escola omplen parets.

Quina festa especial:
Jocs Florals i poesies,
contes, llegendes i alegria!

Quina festa especial:
a la classe, poesies,
contes, llegendes i alegria!.


Sant Jordi del futur

Ei, tu!
La pregunta és:
farem festa de Sant Jordi
el 2093?
Sí o no?
Jo no ho sé!
Només penso en el futur
quan no sé què fer.
Les ciutats seran de plàstic,
tot serà molt diferent,
farem festa de Sant Jordi
el 2093?
Ei, tu!
La pregunta és:
Hi haurà gent que s'enamori
el 2093?
Sí? No?
Jo no ho sé!
Només penso en el futur
quan no sé què fer.
Les ciutats seran de plàstic,
tot serà molt diferent,
Jo t'enviaré la rosa
per internet.
(I un llibre, també)

Les il·lustracions són de Valentí Gubianas.

Soneto ingenuo de Don Quijote: homenatge a Cervantes i el Quixot en el Dia del Llibre


Volem celebrar aquest Dia del Llibre rendint un xicotet homenatge a Cervantes i al Quixot, a l'escriptor i al cavaller que cavalca sense parar en el país de la literatura. Paraules de lloança que brollen entre els versos d'un gran poeta, Gerardo Diego.

Soneto ingenuo de Don Quijote
(Gerardo Diego)

Soy Don Quijote, el ingenioso hidalgo.
Arde, estalla de fiebre mi cerebro
y en la sutil aguja el hilo enhebro
de un solo pensamiento. Libros, galgo,

lugar sin nombre, adiós. Que ya cabalgo
-ancha es la Mancha- y rezo mi requiebro.
Y una barca me espera allá en el Ebro
y a la Mancha del mar inmenso salgo.

Nada podrán endriagos ni gigantes,
encantadores, mágicos perversos.
Mi brazo es bronce y mi pasión idea.

Mírame tú, Señora un solo instante,
guárdame en tus mellizos lagos tersos
e invencible seré, mi Dulcinea.

La il·lustració és de Mayte Ayala.

22.4.17

Cançó de sant Jordi: poesia per celebrar un gran dia


Ens agrada poemar les llegendes i que el versos juguen amb el folklore, per això ens encanta aquesta versió que Pep Alsina té de la llegenda de sant Jordi, perfecta per celebrar un dia tan gran i festiu com el 23 d'abril. Però al blog podeu trobar més poemes de sant Jordi que segur que també us agradaran i us seran útil per a celebrar la Diada amb poesia.

 Cançó de sant Jordi
(Pep Alsina)

Avorrit i ajagut dalt d'un penya-segat
inquiet i pensatiu està el nostre drac­
decideix baixar al poble i donar-hi un tomb
quan hi arribar, el vigia alerta tothom.

Un gripau com un sant Pau s'acosta per ponent
I la gent del poble crida " i ara què farem ? "
divertir-se el drac empaita un gos esverat
una dona que fa mitja i un soldat armat.

Afamat després de córrer va a buscar menjar,
ara entra al magatzem del gran castell reial
els soldats que vigilen han fugit corrents,
i el rei convoca una assemblea urgent.


No pot ser que el drac s'empassi tots els béns reials,
cal que aquí hi col·labori tot el poble ras.
cada dia un vilatà portarà dos xais,
ben rostits i adobats els durem al drac.

Ha passat un llarg any i ja no queda bestiar,­
aus, conills, gats i vaques tot s' ho menja aquest drac:
"Ara toca a les donzelles" -decideix el rei-,
"un sorteig cada dia tria quina és".­

La princesa que és donzella ha sortit primer,
"mala sort!" -diu la pobra i assumeix el paper_;
un petó fa als monarques que els trenca el cor,
tota blanca s'encamina a la seva mort.


La princesa amb sorpresa veu que el drac es gira,
que s'amagui -li demana- i que en faci via;
amagada la princesa sent que el drac li diu,
"un, dos, tres! allà al darrera, ara pares tu!"

Mentre juguen no s'adonen que entra un cavaller,
ben armat, creu vermella sobre un blanc corser;
ja la punta de la llança dirigeix al drac,
i li crida amb veu ben alta: "Moriràs malvat!"

Innocent el drac rumia sense entendre res,
"ja som tres per fer tabola, això m'està bé!"
Esbufega el cavall i crida el cavaller:
"Sóc Sant Jordi, maleït, t'haig de fer puré".


Veu Sant Jordi la princesa que diu riallera:
"Jo pensava que em menjava, que era una fera;
amb sorpresa m'he adonat que era molt manyac,
et demano cavaller: tingues pietat!"

Sant Jordi emocionat no pot matar el drac,
li demana que se'n vagi sense ser observat;
"...i vós, bella donzella, li direu al rei,
que el drac he mort com brau cavaller."

"Diré al rei" -diu la princesa- "que el drac és mort,
que la fera tota encesa en morir s'ha fos;
que en rosa ben vermella s'ha anat transformant,
la mateixa que heu posat vós a les meves mans."


Oh sant Jordi, tu que ets brau i bondadós,
sempre seràs el nostre heroi.

Les il·lustracions són de Chamo San
 

21.4.17

Aquest drac, malcarat, està fart de princeses. Voldrà poesia?



 Sembla que al dia que estem hui ja podem sentir el voleteig d'unes gran ales, la calor del foc i una forta remor... és el drac que ha sortit de la cova i s'apropa. No sabem encara per on para el cavaller sant Jordi -segur que de camí, damunt del cavall, pel gran bosc de les llegendes- però ja ho tenim tot preparat per a celebrar el Dia del Llibre, incloent la poesia... Deixem, mentrestant, que el drac faja la seua tria del que ha de menjar.

Aquest drac

Aquest drac
fa mala cara,
calla, s'enfada,
no vol lluitar,
encara sent
la gran fiblada,
la cruel batalla
mai guanyarà.
Aquest drac
no vol princesa,
diu que no menja
ni es vol venjar. 

Desconeixem l'autoria d'aquesta simpàtica il·lustració.

20.4.17

És una rosa bella i sola... preparant la festa de sant Jordi amb poesia




És una rosa bella i sola,

Desolada, en aquest jardí

on l’abella no brunz ni vola

l’ocell, on la gespa es marcí.

No la consola ser corol·la

ni sentir-se tan de setí.

Només la força la consola

i saber-se somni de mi.

(Pere Quart / Il·lustració d'Agathe BB)

16.4.17

A la Pasqua, caramelles: cançons populars per celebrar la Pasqua



En molts indrets de Catalunya, en Pasqua, es canten les caramelles. Per ací tenim altres cançons de Pasqua -que podeu llegir al blog- però hui volem fer-nos ressò d'aquestes cançons populars, les caramelles, per a difondre les nostres tradicions i que no es perden. 

Us en fiquem una de tast:

Veniu!

Veniu!
Escolteu!

Els goig i caramelles
us venim a cantar,
per celebrar la joia
del Crist Ressucitat!

La nostra colla és petita
i gran de voluntat,
fidel sempre a la cita
del Crist Ressucitat!

Si floreixen els arbres
després del llarg hivern,
també floreix la Vida
que venç el mal etern!

Escolteu les cardines,
pinsans i passerelles, 
si llurs cançons són fines
els nostres cants són bells!

De cantades ja l'aire
portem a dintre el cor
i de llurs flors la flaire
sembrem com llavors d'or!

Veniu!
Escolteu!

La il·lustració és de Carmen Saldana.

14.4.17

Al vent de la lectura i la poesia




                                                                     El vent s'emporta
                                                 les fulles mortes,
                                                          obrim els llibres,
                                                                                tanquem les portes.


El poema és de Maria Dolors Pellicer i la il·lustració de Tom Haugomat.

13.4.17

Mi tesoro... el libro: poesia d'Alfonso Bezmes



Mi tesoro
En dónde guarecer
cuanto de luz has recibido,
cuando el crepúsculo aceche
como una pantera malherida
sobre tesoro tan precario.
Habrá que inventar entonces
un lugar donde esconderlo,
hecho de palabras tan solo,
y en él será posible
la más perversa de las dichas:
soñar lo que seremos,
cantar lo que hemos sido. 

La il·lustració és de Selçuk Demirel.

8.4.17

El Sol i la Lluna es volen casar... poema de Gabriel Janer i Manila



El sol i la lluna

El sol i la lluna
es volen casar,
i han anat a veure
un rector que hi ha,
que casa els estels
de nit, vora mar.

El sol i la lluna
s'han enamorat.
El sol li regala
un capell brodat
de flors i de plomes,
i un jardí pintat.

El sol i la lluna
diuen que faran
festes i tiberis
quan es casaran.
Sabeu què remuguen
dins el cel tan gran?

Que el sol i la lluna
són éssers humans.
El sol és un príncep
que allarga les mans;
ella una pastora
vestida d'encants.

Les campanes toquen,
ja repicaran!
Rosaris d'estrelles
pel cel teixiran.
N'hi ha dos que s'estimen
dins l'espai tan gran.


La il·lustracio és de Little Oil.

4.4.17

La naranja: poesía en sabrosos gajos


 Si hi ha una fruita típicament valenciana és, sense dubte, la taronja. Sucosa, saborosa, dolça... riquíssima. Ara també la podem assaborir amb poesia.

La naranja
(Emerson Klappenbach)

Las uvas son de los dedos
como las teclas del piano.
Las tomamos una a una.
Son las teclas del verano.
Pero en cambio la naranja
La naranja es de las manos.

Hay que llevar la sandía
como vasija de barro,
como si fuera su novia
con cada uno del brazo.
Pero en cambio la naranja
va con todos de la mano.

Las uvas son de los solos
una a una, grano a grano.
La sandía es de los padres
como el pan y su reparto.
Pero en cambio la naranja
la reparten los hermanos.

Todas las frutas del mundo
tienen tamaños humanos.
Unas son para los dedos,
otras para los brazos.
Las naranjas eligieron
tener forma de regalo. 

La il·lustració és de Gabrielle Grimard.

3.4.17

Plouen poemes: antologia de poesia infantil



És importantíssim tenir sempre a mà una bona antologia poètica infantil com a recurs a l'hora de fomentar la poesia entre els xiquets i xiquetes, però no hi ha moltes, així que és un plaer comentar-vos que l'editorial Eumo acaba de publicar-ne una, Plouen poemes, una selecció de poesia que han realitzat Vanesa Amat Castells, M. Carme Bernal Creus, Isabel Muntañá Salarich, acompanyades d'unes il·lustracions, minimalistes i molt suggerents, de Morad Abselam.
    Poemes que trobem ordenats en blocs temàtics per tal de facilitar-nos l'accès:
    • Animals
    • Mesos, estacions i temps
    • Contes i personatges
    • Natura i univers
    • Humanitat, sentiments i emocions
    • Persones, oficis i vida quotidiana
    • Jocs de llengua i cal·ligrames
    • Món de la infància, jocs, cançons i festes

    Totes les temàtiques estan vinculades al món infantil i el seu entorn.  Poemes de grans poetes i poetesses com Montserrat Abelló, Joan Amades, Clementina Arderiu, Francesc Bofill, Marc Granell, Carles Cano, Lola Casas, Joana Raspall, Miquel Desclot, Àngels Garriga, Joan Brossa, Olga Xirinacs, Apel·les mestres i un llarg etcètera. Més de cent trenta poemes d'autors catalans clàssics i actuals, alguns d'ells/es ben menuts, com Nit Barbeta -8 anys-. Un fantàstic recurs literari poètic per a tenir a casa, a l'aula i a les biblioteques. Un gran prisma poètic per tenir una amplia visió de la poesia, més enllà de la rima i amb molt de ritme.

    Us fiquem un tastet d'alguns del poemes que trobareu:

    Esperit
    entremaliat,
    vull saber
    on t’has amagat.
    Dins de casa?
    Al bosc de nit?
    Per un conte
    has fugit!
    (Lola Casas)


    La papallona
    (Nit Barbeta)

    La papallona, vola, vola,
    tens les ales de colors, 
    el teu cos és tan lleuger
    com la seda o el paper.


    Una recomanació ben especial per als adults (pares i mares, mestres i bibliotecaris) que són els que fomenten la poesia a les orelletes i l'ànima dels menudets i per als joves lectors de poesia que trobaran una amanida de versos ben variada que els ajudarà a descobrir a poetes i poemes per anar engreixant el seu bagatge poètic i lector.

    2.4.17

    Dia Internacional del Llibre Infantil, 2017: cartell, missatge i dos poemes / Día del Libro Infantil, 2017: cartel, mensaje y dos poemas

     

    Hui celebrem el Dia Internacional del Llibre Infantil, 2017 / Día del Libro Infantil, 2017. Estem de festa! Sabem que tots els dies de l'any són especialment bonics i interessants per llegir, però hui els adults renovem el compromís de fomentar la lectura entre els xiquets/s i joves, aprofitem per a regalar l'estima per la paraula, regalem llibres.

    Aquest any el país encarregat del cartell - Mikhail Fedorov- i el missatge -Sergey Makhotin- és Rússia. Reproduïm el missatge (que podeu també llegir en castellà, galleg i euskera):

    En la més tendra infància m’agradava construir casetes amb blocs i tot tipus de joguines. Sovint feia servir de teulada un llibre infantil il·lustrat. En somnis, entrava a la casa, m’estirava al llit fet amb capses de mistos o contemplava els núvols o el cel estrellat, tot depenia de la imatge que m’agradés més.
    Instintivament, vaig seguir la llei de vida de tot infant, que busca inventar-se un ambient còmode i segur. I un llibre infantil va ser fonamental per aconseguir-ho.
    Després em vaig fer gran i vaig aprendre a llegir, i en la meva imaginació el llibre va començar a assemblar-se més a una papallona, o fins i tot a un ocell, que a una teulada. Les pàgines del llibre semblaven ales, i feien una mena de xiuxiueig. Era com si el llibre, situat a l’ampit de la finestra, volgués sortir volant inesperadament cap a espais desconeguts. El vaig agafar, me’l vaig començar a llegir i el llibre es va tranquil·litzar. Després el vaig seguir a través d’altres mons i paratges, mentre el meu univers imaginari s’anava estenent.
    Quina alegria, tenir un llibre nou a les mans! Al principi no saps de què tracta, et resisteixes a la temptació d’obrir-lo per l’última pàgina, i quina bona olor que fa! La seva olor no es pot descompondre: tinta, pega... no, no es pot! Té una aroma especial de llibre, excitant i única. Les puntes d’algunes pàgines s’enganxen com si el llibre encara no s’hagués despertat; es desperta quan comences a llegir-lo.
    A mesura que vas creixent el món que t’envolta es va complicant. T’enfrontes a qüestions que fins i tot un adult és incapaç de resoldre. Així i tot, és convenient poder compartir els dubtes i els secrets amb algú. I aquí és quan el llibre torna per ajudar-te. Probablement molts de nosaltres ens hem trobat pensant: aquest llibre parla de mi! I de sobte sembla que el teu personatge preferit sigui com tu. Viu els mateixos problemes i s’hi enfronta amb dignitat. I un altre personatge no se t’assembla en res, però vols que sigui el teu model, t’agradaria ser tan valent i enginyós com ell.
    Em fa riure quan un noi o una noia diu: «No m’agrada llegir!» No me’ls crec. Segur que mengen gelats, juguen i miren pel·lícules molt interessants. En altres paraules, els agrada divertir-se. I llegir no és tan esgotador com desenvolupar els sentiments i la personalitat, sinó que en primer lloc és un gran plaer.
    I és amb aquesta intenció que els escriptors escriuen els seus llibres per a infants!

    Des d'aquest raconet poètic volem felicitar a totes les persones vinculades al món dels llibres i, especialment als lectors i lectores. Per celebrar-ho us fiquem dos poemes al voltant de la paraula i el seu significat poètic. 

    Vaig plantar una paraula i sortí un arbre de llibres -il·lustració de Mariusz Stawarski-

    Planté una birome
    creció una palabra
    floreció la tarde
    ¡Abracadabra!

    La regué con agua
    de mi regadera
    desbordaba tinta
    como enredadera.

    Fue un día de otoño
    que se deshojó
    un abracadabra
    de este corazón.

    Y empecé de nuevo
    con la lapicera
    a escarbar la tierra
    de mi primavera.

    De l'arbre a l'arbre, el llibre, la paraula escrita -il·lustració de Jimmy Liao-

    Passegen els mots
    fugint del silenci,
    passegen, són sons.
    I parlen de records,
    expliquen contes,
    s'escampen pel món
    amb velles històries.
    Escalen baranes,
    pugen pels balcons,
    omplen els racons,
    estenen a l'aire
    signes i lletres,
    s'escolen als dits,
    al teclat són tocs
    i a la pantalla, versos.
    Amb llum de fons
    passegen els mots
    fugint del silenci,
    passegen, són sons.
    (Isabel Barriel)

    1.4.17

    Cuéntico bóbico para una nénica aburrídica: poema per a jugar entonant els accents



    Estrenem abril amb un poema ben, d'Elsa Bornemann, per a jugar en veu alta amb la poesia. Llegiu, reciteu i jugueu, desentoneu al ritme dels nous accents. Obrim les portes a la poesia...

    Cuéntico bóbico para una nénica aburrídica

    Una mañánica
    de primavérica
    hallé una láuchica
    en la verédica.
    Era muy rárica:
    con dos mil rúlicos
    sobre la cárica,
    según calcúlico.
    En su cartérica
    guardaba heládico
    de rica crémica
    y chocolático.
    Jugó a la abuélica,
    también al ránguico,
    pisa pisuélica
    y bailó un tánguico.
    Y muy ligérico
    se fue en un cárrico
    con su cochérico
    y sus cabállicos.
    No, no es mentírica
    —cara de tórtica—
    ¿No crees nádica?
    ¡Pues no me impórtica!

    La il·lustració és d'Ann Baratashvili.